Temperament and tuning of early 19th century Hispanic keyboard instruments: A study of the monochord integrated into a fortepiano made by Francisco Fernández (1828)

Resum

La recuperació dels sistemes d’afinació dels instruments musicals anteriors al sistema actual, liderada pels intèrprets dels repertoris històrics, ha eixamplat el nostre coneixement i la nostra percepció estètica dels sons, les harmonies i els repertoris procedents de les obres d’altres èpoques. Només hem estat capaços de determinar els sons originals de molt pocs instruments, mentre que els mecanismes ideats per afinar instruments de teclat són d’una fiabilitat considerable. Entre aquests últims hi ha el monocordi integrat al fortepiano de Francisco Fernández del 1828. En aquest article analitzem les mesures, físiques i acústiques, dels sons d’aquest aparell i oferim comparacions. Basant-nos en les conclusions d’aquesta anàlisi, hem definit un sistema d’afinació que té molta relació amb d’altres de contemporanis seus, però amb característiques pròpies que fan que gaudeixi d’unes sonoritats perfectament adaptades a la interpretació i l’estètica dels repertoris musicals del Romanticisme. Alhora aquest sistema, probablement emprat fins a principis del segle xx, ofereix un nou colorit harmònic, especialment adequat al repertori ibèric de la mateixa època.

Paraules clau: Francisco Fernández (1766–1852) · Museu de la Música de Barcelona · fortepiano · monocordi · afinació · temperament musical · Romanticisme