The accelerated universe. On the Nobel Prize in Physics 2011 awarded to Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt, and Adam G. Riess

Resum

Des de final de la dècada del 1920 hem sabut que les galàxies distants s'allunyen de nosaltres. Les observacions que van conduir a aquesta conclusió van ser principalment les d'Edwin Hubble. La història de l'Univers ha estat de contínua expansió i refredament, i marcada per diversos esdeveniments importants. En un univers dominat per la matèria, és bastant intuïtiu pensar que l'expansió es frenarà o, en altres paraules, que l'Univers s'hauria de desaccelerar. I no obstant això, dos equips, el Supernova Cosmology Project i el High-z Supernova Search Team, van utilitzar un subconjunt de supernoves del tipus Ia (SNIA) i van arribar al mateix resultat sorprenent: l'Univers s'està accelerant. Però llavors, què està produint l'observada acceleració cosmològica? En aquest article es discuteix el Premi Nobel de Física 2011, atorgat a Saul Perlmutter, Brian P. Schmidt i Adam G. Riess pel descobriment de l'expansió accelerada de l'Univers mitjançant observacions de supernoves distants, i revisa el context cosmològic del descobriment i l'ús de les supernoves com candeles estàndard. Algunes deles conseqüències del descobriment també es presenten.