Dendritic cells (DC) and their Toll-like receptors (TLR): Vital elements at the core of all individual immune responses. On the Nobel Prize in Physiology or Medicine 2011 awarded to Bruce A. Beutler, Jules A. Hoffmann, and Ralph M. Steinman

Resum

La protecció de la integritat dels individus que exerceix el sistema immunitari enfront dels patògens té mecanismes molt efectius però invariants que s'agrupen sota el terme immunitat innata. A diferència de la immunitat adaptativa (desenvolupada per immunoglobulines i limfòcits), la immunitat innata no millora amb contactes successius (no té la memòria immunològica que, per exemple, s'indueix amb les vacunes) sinó que es manté globalment inalterable al llarg de la vida de l'individu. A diferència del reconeixement específic dels receptors per a l'antigen -immunoglobulines i receptors de limfòcits T (TCR)- de la immunitat adaptativa, la immunitat innata actua enfront del perill dels patògens, mercès al reconeixement dels Patrons Moleculars Associats a Patògens (PAMPs), un reconeixement potser menys sofisticat però tant o més eficaç que el de la immunitat adaptativa. Els receptors d'aquests patrons moleculars de perill són diversos i en destaquen els TLR (de l'anglès: Toll-like receptors o receptors de tipus Toll -el nom recorda el concepte de «peatge al que és estrany»-descrits inicialment en cèl·lules de la mosca Drosophila melanogaster). La seva descripció es deu principalment als treballs dels doctors Bruce A. Beutler i Jules A. Hoffmann, que amb els seus estudis de l'activació de la immunitat innata mitjançada els TLR, han aconseguit el reconeixement de l'Acadèmia Sueca. Junt amb ells, el tercer guardonat amb el Nobel ha estat el doctor Ralph M. Steinman, pel descobriment de les cèl·lulesdendrítiques (DC, de l'anglès, dendritic cells), un subtipus cel·lular de la immunitat innata que determina la resposta (o la tolerància) de la immunitat adaptativa. Malauradament, el doctor Steinman va morir víctima d'un càncer just abans que l'adjudicació del premi es fes pública (tot i que el jurat ja ho havia decidit i, per això, va poder i va voler mantenir la concessió). Aquests treballs han revolucionat la comprensió del sistema immunitari i han motivat la descripció de noves malalties (noves immunodeficiències o variacions intraindividuals que expliquen, en part, algunes malalties), l'aparició de noves teràpies (ja hi ha tractaments aprovats basats en la presentació per DC) i nous camps de recerca més que prometedors per a la millora de les estratègies de les vacunes i dels tractaments de les infeccions, el càncer i les malalties inflamatòries.