Sea and sky. The marine biosphere as an agent of change

Resum

La vida oceànica, i particularment el plàncton microscòpic, influeix en el clima a llarg, mig i curt termini: a llarg termini, mitjançant la configuració dels cicles d'elements essencials per al funcionament de la Terra com a sistema; a mig termini, amb l'intercanvi amb l'atmosfera de gasos d'efecte hivernacle, i a curt termini, amb l'emissió de gasos traça i partícules que afecten les propietats químiques i òptiques de l'atmosfera. Aquest article se centrarà en els efectes a curt termini. L'oceà representa una font principal de sofre, iode i hidrocarburs a la troposfera i, essent immens com és, rivalitza amb els continents com a emissor d'aerosols primaris en forma de cristalls de sal, polímers orgànics i microorganismes. Aquest alè del mar, de fort component biogènic, regula la capacitat oxidativa de l'atmosfera i influeix en el balanç d'energia del Planeta per mitjà del protagonisme que té en la formació i l'opacitat dels núvols. Els esforços internacionals d'integració de dades globals, i molt especialment de la informació registrada des de satèl·lits orbitals, han fet evident -tot i que sembli sorprenent- que la vida marina no solament influeix en el comportament dels oceans, sinó que deixa una petja diària també al cel; una prova més de la fascinant arquitectura del complex sistema que és el nostre Planeta viu.