Conservation and social-ecological systems in the 21st century of the Anthropocene era

Resum

La conservació és un concepte «esmunyedís» que es pot interpretar de moltes maneres. Aquest assaig revisa alguns enfocaments històrics de la conservació i les seves romàntiques (fins i tot, patriòtiques) connotacions equitatives inicials equitables amb la preservació, segons proposaren els filòsofs i els naturalistes nord-americans del segle xviii. També presenta la perspectiva oposada, defensada en la mateixa època pels filòsofs europeus, consistent a reconèixer que el món real no és el mateix per a tota l'eternitat, sinó que és dinàmic i producte de la societat, la indústria i l'Estat. En el context del segle xxi, es tracten els fonaments científics, socials i ètics de l'era antropocènica i els objectius i els nivells espacials de la conservació, com també les connexions entre la conservació, la sostenibilitat i l'equitat econòmica. L'assaig explora dues opcions per a fer front a la conservació de la natura a l'Antropocè. En primer lloc, el punt de vista sostingut pel moviment de l'«ecologia profunda», i en segon, el representat pel Projecte Millennium d'Avaluació dels Ecosistemes. Hi ha una visió personal de prioritats sobre què cal conservar, i on i com fer-ho. Es tracten aspectes com la sostenibilitat ecològica i social i la conservació dels recursos marins a llarg termini a Xile considerant-los com a exemple d'un enfocament modern i comprensiu de conservació. Finalment, l'assaig se centra en la manera com el professor Ramon Margalef (1993) va visualitzar la complexa interacció entre els éssers humans i la natura i com els elements centrals d'aquest assaig continuen estant en consonància amb els seus punts de vista.