Social Darwinism

Resum

El món del saber mai no fou el mateix a partir del 24 de novembre de 1859. Fins i tot, les persones a qui més plau posar èmfasi en la dimensió anònima i col·lectiva de l'avenç científic es veuen obligades a acceptar la fulminant aportació d'una sola i senzilla teoria, l'exposada per Charles Darwin a L'origen de les espècies, el 1859. Estudiosos de tots els àmbits van voler incorporar el descobriment del naturalista anglès a les seves pròpies teories. En totes les ciències socials, des de l'etnologia fins a la politologia, des de la sociologia fins a la història, va sorgir l'afany d'incorporar un evolucionisme ajustat a nocions com les de selecció natural, lluita per la vida i supervivència dels més ben dotats, a les interpretacions més científiques de la societat humana. Tanmateix, les teories sociològiques més interessants sobre la dinàmica social posen èmfasi, des de molt abans de Charles Darwin, en la lluita pels recursos escassos, el domini d'uns homes sobre els altres, la consolidació d'elits, la subordinació de certes classes a d'altres, la marginació o exclusió socials i, naturalment, la guerra, la concurrència econòmica despietada de vegades i les lluites que caracteritzen la nostra història des de sempre. La hipòtesi i les explicacions de Darwin van reforçar aquesta vella tradició «conflictivista» d'anàlisi dels assumptes humans. La van enriquir notablement, encara que, en alguns casos, van introduir algunes simplificacions d'estil sociobiològic que la investigació posterior s'ha encarregat de corregir, matisar i superar. Però el darwinisme social no és cosa del passat. Així, durant la llarga fase neoliberal i neoconservadora que ha conduït a la present recessió econòmica, vivíem en un neodarwinisme social vulgar, en el qual els responsables acceptaven les disfuncions de la dinàmica econòmica. Ja és hora de revelar l'enigma que s'amaga en aquest feix complicat, i immensament influent, d'idees que cobreix el darwinisme social. És hora d'assenyalar quines d'elles són pernicioses, acientífiques o enterament falses i quines, sense cap dubte, responen a una agradable aproximació a la sempre inabastable veritat.