Quasispecies: from molecular Darwinism to viral diseases

Resum

El món microbià ofereix les proves més directes de selecció natural, el concepte central del pensament de Darwin. Les evidències de l'extraordinària diversitat biològica en l'àmbit molecular, el paral·lel a la diversitat morfològica observada per Darwin, no ha deixat d'augmentar fins als nostres dies. Afecta tot tipus d'organismes i els paràsits que contenen, fins i tot els virus. Alguns dissenys experimentals amb els virus RNA han permès dissecar els processos bàsics de l'evolució biològica: variació genètica, competició i selecció. La dinàmica poblacional que caracteritza els virus amb RNA es coneix amb el nom de dinàmica de quasiespècies, terme que es refereix a una teoria de l'origen de la vida desenvolupada fa quatre dècades, la qual proposa que els primers objectes dotats de replicació autònoma es van construir, fa aproximadament quatre mil milions d'anys, a partir de molècules petites, iguals o similars al RNA que coneixem actualment. Aquestes molècules primitives van poder evolucionar gràcies a la contínua producció de còpies errònies, tal com observem en els virus RNA actuals. Avui dia, la dinàmica de quasiespècies permet als virus sobreviure als organismes que parasiten i respondre a les pressions selectives que n'intenten frenar la multiplicació (components del sistema immune, drogues, etc.). Entre els virus RNA, s'hi troben patògens humans tan notables com el virus que causa la sida, els virus associats a diverses formes d'hepatitis i diferents virus emergents i reemergents, de manera que les implicacions de la dinàmica de quasiespècies per al control de malalties víriques són molt clares. Algunes investigacions han establert que dins de les poblacions de virus hi ha interaccions entre els components de la mateixa quasiespècie, la qual es comporta com una «unitat de selecció». Aquesta observació representa un canvi fonamental respecte al que es pensava fa pocs anys, en el sentit que el comportament dels virus no és necessàriament predictible pel comportament de les genomes individuals que componen una població. Això té diverses implicacions tant teòriques com mèdiques.