Inorganic nanoparticles and biology

Resum

Biocompatibilitat, biodistribució, biodegradació, inflamació i interferència amb el funcionament normal de les cèl·lules i teixits, entre d'altres, determinarà la toxicitat de les nanopartícules inorgàniques i nanoestructures de carbó, i per tant l'extensió del seu us. Exemples recents a la literatura científica mostren que les nanopartícules inorgàniques i els nanotubs de carboni no causen efectes tòxics aguts. De totes maneres, la interacció d'aquests materials amb organismes vius pot pertorbar la seva activitat normal induint funcionaments erronis i malalties. De fet, les interaccions entre nanopartícules i biologia que s'han observat, que poden ser usades per detectar i manipular estats biològics i contribuir a una millor diagnosis i teràpia, també podrien tenir un impacte negatiu en la salut i el medi ambient si s'alliberen incontroladament quantitats massives d'alguns tipus de nanopartícules, abans que es faci una avaluació exhaustiva dels riscos potencials d'aquests nous materials. La pregunta clau és si els riscos desconeguts de les nanoparticules, en particular el seu impacte en la salut i el medi ambient, supera els beneficis d'aquesta tecnologia en societat. Per això, pel futur desenvolupament de la nanotecnologia, l'avaluació de la seva potencial toxicitat es clau.