Where do we stand on global warming?

Resum

Les temperatures globals han augmentat aproximadament 0,8°C des del final del segle xix. Aquest creixement no ha estat lineal, atès que hi ha hagut èpoques en què les temperatures es mantenien estables durant un breu període de temps, abans de tornar a augmentar. Les raons d'aquests canvis en l'índex d'augment de la temperatura estan relacionades amb factors antropogènics (contaminació d'aerosols de sulfat enfront de l'entrada de gasos de l'efecte hivernacle en la atmosfera) i amb factors naturals (erupcions volcàniques, variacions de la irradiació solar, les fluctuacions d'El Niño-Oscil·lació del Sud -ENSO-, etcètera). Al llarg de l'ultima dècada, les temperatures no han augmentat en la mateixa proporció que ho van fer en les dècades anteriors; i això ha conduït a especular que el canvi climàtic ha finalitzat. Aquesta visió s'ha reforçat per l'hivern inusualment fred que s'ha viscut fa mesosen molts llocs dels Estats Units i l'oest d'Europa. Tanmateix, aquesta conclusió es prematura. L'hivern 2009-2010 va ser un dels mes càlids registrats a escala global, i l'última dècada va ser la més calorosa des de fa segles. Malgrat aquests fets, molts polítics que no són favorables als controls de les emissions de carboni han aprofitat les condicions actuals per presentar al públic una visió unilateral de la situació. Aquest esforç ha rebut el suport d'una campanya incessant per a trobar i donar publicitat a uns quants errors en el quart informe d'avaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC), amb l'objectiu d'afeblir la confiança pública en les conclusions principals d'aquest informe. No obstant això, mentre es manté la discussió política, els nivells de diòxid decarboni i d'altres gasos de l'efecte hivernacle en l'atmosfera continuen creixent, s'acumula més escalfor als oceans, el nivell del mar augmenta al mateix temps que les glaceres i els casquets polars es fonen, i els indicadors fenològics de moltes regions mostren pertorbacions en l'estacionalitat de l'activitat biològica. I mentre es produeixen aquests canvis, la poblaciómundial continua augmentant en una proporció d'unes 240.000 persones per dia, moltes de les quals es convertiran en agricultors de subsistència o a petita escala, i seran tan vulnerables a les anomalies climàtiques com ho van ser les primeres societats històriques o les del final de la prehistòria. Per tant, climatòlegs i altres científics del medi ambient tenen la responsabilitat d'assegurar que la ciutadania i els polítics que ells elegeixen entenen plenament aquests temes, i així podran valorar millor les conseqüències de la passivitat en el control de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.