Climatic and land use changes on the NW of Iberian Peninsula recorded in a 1500-year record from Lake Sanabria

Resum

L'estudi de diversos descriptors paleoambientals com ara el pol·len, les diatomees i la sedimentologia, realitzat en sediments procedents del llac de Sanabria (NO de la península Ibèrica), ha aportat informació sobre les oscil·lacions climàtiques atribuïdes als períodes càlids tardoromà i medieval, així com a la petita edat del gel. Entre els anys 440 i 950 dC, el clima es caracteritzà per temperatures suaus i un règim de precipitacions mediterrani, malgrat l'existència de pulsacions més fredes vers els anys 530 i 700 dC. Les evidències pol·líniques dels usos del sòl indiquen l'extensió d'activitats ramaderes i agrícoles. Aquesta fase correspon al final del període càlid romà i al període càlid medieval. El canvi de condicions climàtiques es produeix entre els anys 950 i 1100 dC, moment en què els valors mínims de matèria orgànica, pol·len arbori, concentració de diatomees, nitrogen total (TN) i mida del gra indiquen temperatures més baixes i un règim de precipitacions més regular. Aquest període correspon a la petita edat del gel, que finalitzà vers l'any 1590 dC. Posteriorment, la productivitat del llac tendeix a recuperar els valors previs, malgrat que es produeixen episodis freds i curts. Els valors de carbó orgànic total, TN i diatomees covarien amb els índexs de temperatura del NO de la península Ibèrica i posarien de manifest que, amb anterioritat a l'era industrial, el sistema lacustre de Sanabria estava controlat principalment per les condicions climàtiques. Des de l'any 1920 dC, la productivitat del llac està influenciada per l'activitat humana.