Veterinary Science in Catalonia: 1996-2002

Resum

La investigació de la veterinària a Catalunya pot considerar-se una activitat relativament recent perquè els principals organismes públics que s'hi dediquen s'han creat en les últimes dècades. L'any1982 es va crear la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), el 1983 l'especialitat de zootècnia a l'Escola d'Enginyers Agrònoms de la Universitat de Lleida (UdL) i el 1985 l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Actualment, el concepte de ciències veterinàries comprèn, a més de la medicina i la sanitat dels animals, temàtiques més relacionades amb la importància econòmica dels animals i amb la qualitat i higiene dels aliments d'origen animal. L'informe s'ha realitzat classificant la veterinària en les diferents àrees temàtiques que la componen: «Sanitat animal», «Anatomia animal», «Medicina i cirurgia animal», «Producció animal », «Nutrició i bromatologia animal», «Farmacologia i fisiologia animal». La majoria d'aquestes àrees temàtiques s'aborden pels departaments que pertanyen a la Facultat de Veterinària de la UAB. L'àrea «Producció animal», per la importància econòmica d'aquesta activitat a Catalunya, és la temàtica a què es dediquen els organismes públics més grans (UAB, IRTA, UdL). Des de l'any 2000 hi ha en funcionament el Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), organisme autònom constituït per la UAB i l'IRTA. La metodologia que s'ha utilitzat per a la realització d'aquesta memòria s'ha basat majoritàriament en l'anàlisi de les dades aportades pels diferents organismes. Com que aquest informe aplega un nombre reduït d'organismes públics i un nombre reduït de persones, les dades s'han analitzat i classificat molt detalladament. Tots els indicadors de la recerca analitzats s'han desglossat per àrees temàtiques i per organismes involucrats. Finalment, sobre cada indicador es fa una anàlisi global per a totes les àrees i els organismes i es compara amb els resultats obtinguts en l'informe anterior, que comprenia els anys 1990-1995. Els indicadors analitzats, que han estat els recomanats per l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), són els següents: a) el sistema de recerca. En aquest apartat es fa referènciaa les institucions públiques, els centres, els departaments i les unitats que desenvolupen la recerca veterinària a Catalunya; b) les línies de recerca. S'hi descriuen els diferents temes de recerca que es desenvolupen en les diferents àrees i organismes. S'hi han especificat els temes de recerca i els grups que la Direcció General de Recerca (DGR) considera com a grups de recerca consolidats. També en aquest apartat es fa una descripció dels serveis de recerca creats per les universitats i els centres d'investigació per donar suport a la recerca demanada tant pel sector privat com pel públic; c) recursos humans. El personal dedicat a la recerca es desglossa per a cada àrea i organisme i es classifica en investigador de plantilla, investigador contractat, personal tècnic de plantilla, personal tècnic contractat i becaris. Les noves figures d'investigadors dels programes Ramón y Cajal i ICREA s'especifiquen per a cada tema. Finalment es presenta un organigrama amb el total de personal en les diferents categories l'any 2002, del qual podem deduir que el 35 % són investigadors de plantilla; el 17 %, investigadors contractats; el 27 %, tècnics, i el 21 %,becaris. En relació amb el període 1990-1995, no s'observa una variació significativa del nombre d'investigadors i tècnics, noméses produeix un increment en el nombre de becaris; d) finançament de la recerca. El finançament de la recerca s'ha classificat en projectes competitius o projectes sotmesos a avaluació científica i projectes no competitius o convenis. Entre els projectes competitius s'ha desglossat el finançament segons si prové de programes europeus, estatals o de la Generalitat de Catalunya. Dins els convenis s'especifica si han estat encarregats pel sector privat o per institucions públiques. Sobre aquest apartat podem concloure que, per a totes les àrees i per a tots els organismes, la principal font de finançament és el sector privat, la qual cosa indica la forta projecció de la recerca veterinària en els diversos sectors productius. Pel que fa als proyectes competitius, el finançament més important ha estat el que prové de l'Estat. Si ho comparem amb el període 1990-1995, veiem que el finançament per a projectes competitius en el període anterior va ser d'1,4 milions d'euros, i que en el període actual aquesta quantitat ha ascendit fins a 6,97 milions. El finançament per convenis en el període anterior va ser d'1,63 milions d'euros, i en el període actual ha ascendit a 13,11 milions, 9 dels quals van ser finançats pel sector privat; e) producció científica. En aquest apartat s'han considerat exclusivament els resultats de recerca publicats en revistes científiques, llibres, informes i tesis. Els resultats obtinguts sobre transferència de tecnologia, serveis de recerca i altres resultats obtinguts per mitjà de convenis no s'hi han incorporat, tot i que som conscients que tenen una gran importància. L'evolució que han experimentat totes les àrees i els organismes ens assenyala el creixent interès per la divulgació dels resultats en revistes pertanyents al registre ISI (Institute for Scientific Information) en comparació amb altres formats de divulgació. Així, de tot allò que es va publicar en el període estudiat, el 63,7 % van ser articles publicats en aquestes revistes, amb una tendència creixent. En comparació amb el període 1990-1995, s'ha passat de 265 articles del Science Citation Index (SCI) a 800. Quan fem la comparació amb la productivitat científica del món, Espanya, Dinamarca i Holanda, s'arriba a les conclusions següents: en aquests temes l'aportació d'Espanya és del 4,3 % respecte al total mundial, i Catalunya representa el 18,7 % del total de l'Estat. En el període anterior aquestes xifres eren un 3,1 % i un 13,5 %, respectivament. En comparació amb Catalunya, a Holanda i Dinamarca es publica, respectivament, 4,3 i 2,6 vegades més que a Catalunya. Per comprovar la qualitat de les publicacions realitzades s'han analitzat el nombre de citacions rebudes pels articles publicats. La conclusió és que la mitjana de vegades que se citen els articles publicats a Catalunya és igual a la mitjana del món i a la d'Espanya, però és inferior a les citacions dels articles publicats a Holanda i Dinamarca. En conclusió, la recerca de la veterinària a Catalunya ha experimentat un fort increment en finançament, productivitat científica i formació de personal, encara que el personal investigador i tècnic no ha variat. Els equips de recerca s'han consolidat i s'han centrat en temes de recerca d'alt interès per als sectors productius. Com a conseqüència d'això, més de la meitat del finançament de la recerca prové dels convenis amb el sector privat. En comparació amb països com ara Dinamarca i Holanda, la productivitat i la qualitat científica és significativament menor. És possible que si s'incrementés el finançament públic per a projectes de recerca de temàtiques científicament més innovadores aquestes diferències es reduïssin.