Nutrient pollution of waters: eutrophication trends in European marine and coastal environments

Resum

En els darrers cinquanta anys, l'eutrofització (l'enriquiment natural o artificial de nutrients d'un ecosistema aquàtic) ha esdevingut un problema de contaminació ambiental àmpliament estès, a causa de l'augment de la població i de les àrees urbanes, així com de l'augment de producció en els sectors agrícoles i ramaders. Tot i que aquest problema és d'especial importància en els països desenvolupats i en zones d'elevada població, la implantació de sistemes d'agricultura intensiva en zones en desenvolupament (com els països de l'Est d'Europa), pot dur a la propagació de l'eutrofització en poques dècades. L'any 2004, per tal d'establir un nombre reduït d'indicadors estables, però que puguin mostrar tendències temporals i espacials, i que responguin a qüestions prioritàries de política ambiental, l'Agència Europea del Medi Ambient (EEA) va identificar un conjunt de 37 indicadors que cobreixen sis àrees ambientals i quatre sectors prioritaris respecte als quals es dirigeixen les estratègies de l'EEA. En aquest treball, l'avaluació de la informació facilitada per quatre indicadors seleccionats permet valorar la situació actual respecte a l'eutrofització als mars europeus. Es conclou que, tot i la creixent implantació de les directives europees dirigides a la millora de la qualitat del sistemes aquàtics, no s'ha observat en termes generals una reducció de l'eutrofització. Aquest fet emfatitza la lenta recuperació dels ecosistemes perjudicats per l'acció humana.