Expression, structure and evolution of H1 linker histones

Resum

Hem estudiat aspectes de l'expressió, l'estructura i l'evolució de les histones de la classe H1, que s'uneixen al DNA internucleosomal i participen en l'estabilització del nucleosoma i de la superestructura de la cromatina. Hem estudiat l'expressió dels subtipus de l'H1 a les neurones de l'escorça cerebral de rata. Durant el desenvolupament postnatal, els subtipus H1a, b, c i d són substituïts en diferents proporcions per l'H1e, que es converteix en el subtipus majoritari de les neurones madures. Diversos estudis de marcatge en viu han mostrat la importància del recanvi diferencial, juntament amb les tasses de síntesi, per a determinar les proporcions dels subtipus a la cromatina. L'expressió de l'H1o està associada a la diferenciació terminal neuronal. També és l'únic subtipus que respon a senyals externs en determinades poblacions neuronals. Hem estimat les velocitats de substitució nucleotídica no sinònima de diversos subtipus de l'H1. Les velocitats de substitució no sinònima varien al voltant d'un ordre de magnitud. Aquestes diferències de tolerància de les substitucions d'aminoàcids estan a favor de la diferenciació funcional dels subtipus de l'H1. Hem demostrat, mitjançant DC, 1H-NMR i espectroscòpia d'IR, que els dominis terminals de les H1 adquireixen estructura secundària quan interaccionen amb el DNA. Hem caracteritzat un element !- helicoïdal en el domini N- erminal de l'H1o i un motiu hèlicecolze en el domini C-terminal, ambdós contigus al domini globular. El domini N-terminal de l'H1e conté dues hèlices ! separades per un motiu Gly-Gly, que fa de frontissa.