Benthic suspension feeders, key players in Antartic marine ecosystems?

Resum

Ja fa un cert temps que hom accepta, de manera general i a partir d'estudis de la columna d'aigua en mar obert, que en les comunitats marines de l'oceà Antàrtic hi ha un període prolongat d'activitat hivernal mínima que s'estén al llarg de sis mesos com a mínim, que és el temps que dura l'hivern austral. Tanmateix, investigacions recents en algunes espècies d'invertebrats suspensívors (filtradors) bentònics litorals han suggerit que el període d'inactivitat potser dura només unes poques setmanes. Això planteja una interessant qüestió: què és el que permet que aquests organismes antàrtics mengin, i per tant romanguin actius, durant períodes molt més llargs del que fins ara s'havia cregut? Hom ha suggerit adaptacions especials a menjar en concentracions molt baixes d'aliment, o bé a usar eficientment l'abundància ocasional d'aliment enmig de llargs períodes d'escassedat. Molts animals suspensívors podrien usar fonts alternatives al seu aliment usual, el fito- i el zooplàncton; per exemple, la fracció fina' de matèria orgànica, o microplàncton (bacteris, ciliats i flagel·lats, junt amb carboni inorgànic particulat d'orígens diversos), que hom ha demostrat recentment que té un paper molt més significatiu del que hom creia a l'hora de complementar la dieta i de subvenir a les demandes energètiques de moltes espècies de suspensívors. També s'ha esmentat el possible paper de la resuspensió de sediments i, atès l'elevat valor alimentari del component orgànic dels sediments antàrtics, àdhuc de fons pregons, serà interessant investigar més en aquesta línia. Observacions recents relacionades amb la dieta natural (captura de preses) d'algunes espècies d'aigües somes porten a suposar que alguns suspensívors antàrtics, si més no, tenen taxes de creixement i reproducció que són similars a les assenyalades per a espècies d'aigües temperades.