An integrate ecogenetic study of minimal ecosystems: The microbial mats of Ebro Delta and the Camargue (Western Mediterranean)

Resum

Els tapissos microbians són comunitats microbianes estratificades verticalment que es desenvolupen en microgradients físico-químics establerts en les interfícies d’aigua i substrats sòlids. Formen biopel·lícules (biofilms) amb diverses capes laminades, les quals, a causa del seu metabolisme, alteren intensament els microgradients. Aquests sistemes actius tan diversos físicament i química estabilitzen la superfície del sediment i prevenen l’erosió de les superfícies dels llocs on s’han establert. Les restes litificades dels tapissos microbians, conegudes com estromatòlits, poden ser molt antigues. De fet, els estromatòlits són els microfòsils més antics coneguts, i daten de fa més de 3500 milions d’anys. Per tant, els tapissos microbians han estat considerats com ecosistemes primerencs, probablement els més primitius. Tot i que en l’actualitat poden assolir un alt grau de complexitat, en l’Eó Arqueà haurien estat sistemes senzills i això encaixa amb el concepte d’ecosistema mínim. Els microorganismes en els tapissos o en biofilms complexos constitueixen comunitats funcionals coordinades molt més eficients que les poblacions mixtes d’organismes planctònics que neden lliurament en l’aigua. Els tapissos microbians s’assemblen als teixits formats per animals i plantes tant en la seva cooperació fisiològica com en el fet de protegir “l’organisme” de les variacions en les condicions ambientals, mitjançant una espècie d’homeòstasi proporcionada per la matriu del biofilm o els límits del tapís. El valor de supervivència d’aquesta estratègia a la Terra primerenca pot considerar-se la principal raó de la resiliència de la vida davant les condicions ambientals adverses. A més, podem proposar que la “invenció” de l’ecosistema ha permès el reciclatge dels elements químics, escassos i limitats, sobre la superfície del nostre planeta, cosa que ha permès l’evolució d’altres i més diverses formes de vida, i la persistència de la vida com a un fenomen planetari.

Paraules clau: tapissos microbians · ecosistemes mínims · ecosistemes primitius · biocenosis estructurades · diversitat i dinàmica de poblacions · diversitat procariota