La presència grega al litoral oriental de la península Ibèrica: els establiments colonials i els ritmes del comerç amb les societats ibèriques

Abstract

La presència grega al litoral mediterrani de la península Ibèrica és un fenomen que podem resseguir des d’època arcaica fins al començament de l’època romana. Tot i que els primers contactes comercials grecs amb l’occident podrien datar ja del segle viii aC, no és fins al segle vi aC, amb les fundacions de Massàlia i d’Empòrion, quan les navegacions focees comencen a intensificar-se al nord-est i al llevant peninsular. Al llarg del segle v aC, els contactes comercials grecs amb el món ibèric i el paper d’Empòrion es van consolidant, fins a arribar a tenir un moment àlgid durant el segle iv, quan els productes grecs s’estenen massivament pel litoral en coincidència amb un auge del comerç púnic i una major implantació grega en el territori amb les fundacions massaliotes d’Alonis i Hemeroskopeion (conegudes només per les fonts) i de Rhode, que durant el segle iii exportarà les seves pròpies produccions ceràmiques.