Bandolers, bandositats i poder reial a Catalunya entre els segles XVI i XVII

Authors

  • Ernest Belenguer Universitat de Barcelona

Abstract

El present article és una síntesi d’un fenomen — l’anomenat bandolerisme català— que va tenir la seva puixança al llarg d’un segle i mig entre 1500 i 1630, més o menys. S’adverteix que per bandolerisme s’entén tant el que prové de classes altes, com la noblesa, com el més popular. Al cap i a la fi, amb precedents també baixmedievals, forma part d’una història de transversalitat social en tots els àmbits, qüestió que dificulta molt més la repressió oficial — des de la Corona fins a la Diputació del General— perquè hi havia filtracions bandoleres en totes les institucions, inclosa la Reial Audiència. Després es descriuen les etapes més llampants del bandolerisme, les seves personalitats o grups fonamentals, entre d’altres els de nyerros i cadells, i la cruel violència que per tots els llocs generà. Nogensmenys la comparació mínima que es fa amb amples zones de la Mediterrània posa de manifest que el bandolerisme català no és un fet que
apareix únicament en la història del nostre país.

Author Biography

Ernest Belenguer, Universitat de Barcelona

Ernest Belenguer, nascut a València, on acabà la llicenciatura i el doctorat en Història Moderna i on donà classes, es traslladà a Barcelona — Universitat Autònoma— l’any 1972. Després de sis anys com a catedràtic a la Universitat de les Illes Balears (1980-1986), es consolidà a la darreria de 1986 a la Universitat de Barcelona, en la qual continua com a catedràtic emèrit. Del seu ampli currículum docent i investigador, cal destacar un fet poc corrent: Belenguer ha estat docent en totes les universitats importants de parla catalana i en totes ha deixat treballs d’època baixmedieval i alta edat moderna. Llibres com Jaume I a través de la història, Jaume I i el seu regnat, València en la crisi del segle xv, Ferran el Catòlic — en català— i El Imperio de Carlos V, El Imperio Hispánico i Un reino escondido: Mallorca, de Carlos V a Felipe II — en castellà— així ho certifiquen. Però més ho manifesten les direccions de grans obres de síntesi com la Història de les Illes Balears, la Història d’Andorra, la finalització en sis volums de la Història del País Valencià, La forja dels Països Catalans, segles xiii-xv, que és el volum 3 de l’obra general d’Enciclopèdia Catalana sobre els Països Catalans, o la Història de la Corona d’Aragó. A més, s’ha de recordar l’ampli pròleg del volum 3 dels Dietaris de la Generalitat de Catalunya: La Generalitat en la cruïlla dels conflictes jurisdiccionals (1578-1611).

Downloads

Issue

Section

Catalan Version