L’anarquisme als països de parla catalana: entre el sindicalisme i la propaganda (1868-1931)

Resum

El text repassa la trajectòria del moviment anarquista als Països Catalans, des de la seva introducció en el context de la Revolució Democràtica de setembre del 1868 fins a la caiguda de la dictadura de Primo de Rivera. L’anarquisme es difon de la mà de treballadors que defensen el societarisme obrer, i amb una trajectòria dins les files del republicanisme federal. Aquesta característica li donarà unes connotacions que mantindrà sempre: relació amb el republicanisme i primacia del contingut sindicalista sobre l’anarquista. Va penetrar en les societats obreres i va acabar constituint la central sindical anarcosindicalista més potent del món. En una trajectòria dual, perviuran sempre sectors sindicals molt pragmàtics i pensadors més radicalitzats sense tradició societària. Paral·lelament, convençuts del valor de l’ensenyança i el saber, els anarquistes es van esforçar a impregnar-se de coneixements, i van desenvolupar una cultura pròpia, que els definia com a grup.