Les papallones com a bioindicadores dels hàbitats a Catalunya: l'exemple dels prats de dall i le pastures del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà

Resum

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà (PNAE) és un dels espais protegits més coneguts i emblemàtics a Catalunya. Un dels seus hàbitats més localitzats i amenaçats són les anomenades closes, prats destinats a la producció de farratge, envoltats per canals de desguàs i bosc de ribera, inundats durant part de l'hivern i dallats periòdicament. Recentment s'ha demostrat que la comunitat vegetal més típica de les closes és la més rica del Parc i la que alberga les espècies més rares. En aquest treball s'utilitzen dades de papallones diürnes (ropalòcers), obtingudes després d'aplicar durant 17 anys la metodologia del Butterfly Monitoring Scheme, per avaluar l'interès de conservació dels principals ambients del PNAE. Les closes constitueixen l'hàbitat més valuós també per als ropalòcers. La coincidència dels resultats per a dos grups taxonòmics amplis que ocupen nivells tròfics diferents, sumada a l'alarmant regressió que han experimentat les closes en els darrers 50 anys i a la seva singularitat dins de l'àrea mediterrània, permeten considerar-les objectivament com un dels hàbitats més amenaçats del PNAE i de tot Catalunya. En una segona part del treball, s'analitzen les respostes de les papallones enfront de l'abandonament de les closes i de la seva recuperació a partir d'antics conreus intensius. Els canvis que experimenten les comunitats de ropalòcers poden passar del tot desapercebuts si les anàlisis es focalitzen en indicadors generals (p. ex., riquesa específica i abundància). Contràriament, es demostra que la resposta d'algunes espècies potencialment bioindicadores pot ser molt més acusada, encara que cal conèixer la seva ecologia per poder-la interpretar correctament. En concret, es conclou que Plebejus argus representa la millor espècie bioindicadora d'unes condicions ambientals pròpies de les closes empordaneses tradicionals: les poblacions responen amb descensos rapidíssims quan les condicions òptimes es deterioren, i també amb augments progressius quan l'hàbitat millora. A més, es tracta d'una espècie molt sedentària que s'estructura en forma de metapoblacions, per la qual cosa el monitoratge d'una població reflecteix també les condicions del paisatge del seu entorn.