Mineral concretions on the intestinal epithelium of "Cyclops strenuus" Fisch "(Crustacea: Copepoda)". Ultrastructural study

Resum

La porció mitjana i posterior del tub digestiu de Cyclops strenuus té dues funcions, una d'absorbent que té lloc a nivell de les cèllules intestinals de tipus A i que és la funció habitual de la mucosa intestinal, i la segona, acumuladora de sals minerals, principalment calcàries, que sota la forma de cossos o concrecions esfèriques apareixen en el citoplasma de les cèllules de tipus B.
Els resultats obtinguts després de l'aplicacié de tècniques adients de la microscopia òptica i també de la microscopia electrònica assenyalen que aquestes concrecions tenen una matriu orgànica, rica en mucopolisacàrids, que donen reacció Thiery positiva en la fase inicial de la seva formació, a nivell del reticle endoplasmàtic de tipus llis. És en aquesta xarxa de glucoproteines on es dipositen i emmagatzemen les sals calcàries: carbonats, fosfats, sulfats, etc.
Les cèllules de tipus B, en menor nombre que les de tipus A, tenen microvillis més curts i molt més escasos; entre aquestes formacions s'hi troben formacions de pinocitosi, encarregades de capturar les sals, les quals són seguidament canalitzades per un reticle endoplasmàtic de tipus llis i tubular, molt desenvolupat, donat que prové en gran part del reticle rugós, per pèrdua dels ribosomes.
Després de la incorporació de les sals hi ha una proliferació de formacions mieliniques, lloc on es dipositaran les sals.
Formacions similars han estat descrites en els tubs de Malpighi de diversos insectes, encara que en aquests casos el significat i la composició química de les concrecions és molt diferent: es tracta d'urats, generalment, que queden bloquejats.
En Cyclops strenuus l'acumulació de sals, que dóna lloc a les concrecions esfèriques, està relacionada amb el procés de calcificació del tegument després de l'ecdisi, i en aquest sentit els nostres resultats poden comparar-se amb els obtinguts per Graf en els seus estudis sobre Orchestia i Niphargus.
És a dir, després de la muda, les concrecions calcàries se solubilitzen i travessant la làmina basal de l'epiteli intestinal passen a l'hemolinfa i arriben a la cutícula, consolidant-la.
En els estudis ultraestructurals que hem dut a terme sobre la mucosa intestinal de copèpodes lliures i endoparàsits, cal remarcar que només hem constatat la presència de cossos calcaris a nivell de les espècies lliures; a les endoparàsites no els cal calcificar la cutícula, que per altra banda està molt simplificada, a causa del règim de vida.