Biology of "Chrysomelidae" "(Coleoptera)"

Autors/ores

  • Pierre Jolivet
  • Eduard Petitpierre i Vall

Resum

Es fa una revisió general fins l'any 1976 dels aspectes més importants relatius a la biologia del coleòpters Crisomèlids. En primer lloc es posa un èmfasi especial en l'estudi dels hàbits alimentaris dels Crisomèlids considerant la seva selecció tròfica, la fisiologia de la selecció de l'aliment i la importància econòmica. La majoria de les espècies tenen unes preferències alimentaries bastant estrictes, encara que hi ha molts casos d'allotrofisme. Els factors responsables d'aquests hàbits semblen ésser principalment olfactius i gustatius. S'han citat un gran nombre d'espècies com a perjudicials per a bastants cultius. Per a les diferents subfamílies de Crisomèlids es considera la seva distribució geogràfica, s'examina particularment la d'alguns gèneres com Megamerus, Timarcha, Chrysolina i Gastrophysa, i es descriu la colonització de certes espècies introduïdes com Leptinotarsa decemlineata a Europa i Oulema melanopus als Estats Units. L'heterogeneïtat cromosòmica dels Crisomèlids és molt marcada ja que presenten els nombres més extrems trobats fins ara en els Coleòpteres, i també una ampla variació en els sistemes de la determinació del sexe. Cada subfamília sembla mostrar un valor cromosòmic modal característic, però és actualment impossible de reconèixer només un cariotip primitiu a l'origen dels Crisomèlids. L'evolució cromosòmica és relativament estudiada tan sols als Chrysomelinae, Galerucinae i Alticinae, dels quals s'han analitzat més de cent espècies de cada grup. En els diversos estadis del seu cicle, el Crisomèlids utilitzen diferents sistemes de defensa davant els enemics reals o potencials. Algunes larves usen sistemes mecànics com estoigs o excrecències; diverses espècies, tant en fase de larva com d'adult, tenen glàndules repugnatòries, altres utilitzen l'autohemorràgia d'una hemolimfa tòxica, com els adults de Timarcha, o la immobilització reflexa, com passa a un gran nombre d'espècies. Molts crisomèlids quan es troben en perill escapen per mitjà del vol (Donaciinae, Clytrinae, Galerucinae i Alticinae), o bé saltant (Alticinae), mentre d'altres són protegits per homocromia (Cassidinae), el mimetisme respecte a certs escarabats depredadors (Disonycha, Altica i Mesoplatys), o el color aposemàtic (Timarcha). El dimorfisme sexual dels Crisomèlids no és aparent excepte en alguns Clytrinae, que tenen mascles amb potes anteriors molt llargues. Els ous, els dipositen quasi sempre sobre o sota les fulles i el seu nombre varia segons l'espècie des de 10-15 fins a 500; també es coneixen alguns casos de viviparisme o ovoviviparisme, particularment entre les espècies que viuen a climes freds. Quasi totes les espècies són bisexuals, els exemples de partenogènesi són restringits a uns pocs gèneres (Calligrapha i Adoxus, per exemple). Els ous o els adults poden sofrir una diapausa depenent de la temperatura baixa, la longitud del fotoperíode i factors interns. Les larves dels Crisomèlids es poden classificar segons els seus hàbits vitals en: aquàtiques, portadores d'estoigs, portadores d'excretes, d'alimentació externa, menjadores d'arrels, menjadores de tiges i minadores de fulles. La nimfosi té lloc a terra, dins del sòl, o sobre la mateixa planta. Es coneix una llista nombrosa d'espècies simbionts, paràsites, parasitoides o depredadores sobre crisomèlids, i algunes d'elles poden tenir interès pel control biològic de les plagues. Alguns crisomèlids han desenvolupat adaptacions curioses, com per exemple viure a la vora o dins dels nius de formigues o termites (Clytrinae i alguns Cryptocephalinae i Eumolpinae). Altres espècies tenen larves aquàtiques (Donacia) o fins i tot adults (Haemonia i Donaciasta). L'aptèria com a adaptació a la vida muntanyenca és també bastant freqüent, mentre que les adaptacions a la vida desèrtica o subdesèrtica són rares, i els crisomèlids cavernícoles falten quasi completament.

Descàrregues

Publicat

2005-05-12

Número

Secció

Articles