Contribución a la sistemática de "Vipera seoanei" Lataste, 1879 ("Reptilia, Viperidae"). I. Ultraestructura de la cutícula de las escamas Autors/ores Antonio Bea Sánchez Resum L'objectiu del present treball es aportar noves dades sobre el coneixement de la morfologia ultrastructural de la cutícula de les escates de quatre vipèrids europeus, i contribuir a aclarir l'estat sistemàtic de Vipera seoanei. Recentment, la fins ara subspecie V. b. berus ha estat elevada a la categoria d'espècie després dels estudis realitzats per SAINT GIRONS & DUGUY (1976). Aquest primer estudi és basat en la descripció de la ultrastructura de la cutícula de V. b. berus, V. seoanei, V. aspis i V. Iatastei. La metodologia de treball s'ha basat en la utilització d'un microscopi d'escombratge, tècnica no utilitzada fins fa poc temps en l'estudi dels rèptils (HEYWOOD, 1971) i encara subutilitzada en aquest camp atesa la seva aparició recent com a mitjà per a establir el valor sistemàtic de determinades estructures (COLE & VAN DEVENDER, 1976; GANS & BAIC, 1977). S'han estudiat diversos exemplars de cada espècie, de diferents localitats, i ha estat presa la cutícula de les escates rostral, labials, dorsals i ventrals. Gràcies a les successives observacions realitzades, hom arriba a determinar el tipus de creixement de la cutícula, sobretot de la cutícula de les dorsals. La base de la cutícula, zona d'imbricació de dues escates, mostra unes estriacions dentades més o menys paralleles. Aquestes estriacions es diferencien i donen lloc a unes sèries dentades molt pronunciades amb uns pics d'avenç que tendeixen a introduir-se a la base dels pics de la sèrie anterior. D'aquesta forma s'originen llargs cordons. Dels arcs situats enmig de dos pics sorgeixen altres fibres que, segons les espècies, s'agrupen en arcs o bé es continuen tot formant una xarxa uniforme. El resultat final del creixement té valor específic dins de les quatre espècies estudiades. V. b. berus mostra una estructura uniforme de fibres paralleles. V. seoanei mostra les fibres agrupades en arcs transversals, disposats regularment. V. aspis mostra les fibres agrupades en feixos gruixuts, amb arcs transversals disposats enmig d'elles. V. latastei presenta un grau de complexitat més gran al trobat en V. aspis, en mostrar diversos arcs enmig dels cordons fibrillars. Aquest tipus d'estructura té un caràcter específic i no varia en les diferents poblacions de cada espècie. Totes les escates del cos, excepte les ventrals, l'estructura de les quals correspon a una fase inicial del creixement i que s'assembla en totes les espècies, mostren el mateix tipus d'ultrastructura cuticular. L'examen de la ultrastructura de la cutícula de les escates de V. seoanei confirma les conclusions de SAINT GIRONS & DUGUY (1976) sobre la categoria específica d'aquesta forma. Dita ultrastructura mostra un caràcter intermedi entre V. b. berus i V. aspis. Cal pensar en el possible origen de V. seoanei a partir de formes híbrides de V. b. berus i V. aspis, quan les dues espècies encara no eren gaire diferenciades i el seu encreuament era viable. Es posa de manifest el gradient de la ultrastructura de la cutícula de les escates, amb casos extrems de complexitat en V. b . berus i V. latastei, i formes intermedies en V. seoanei i V. aspis. La cutícula es va fent cada vegada més gruixuda. Aquest fet pot ésser explicat com una adaptació, no a la temperatura, sinó a l'evaporació. Com més meridional és l'espècie, més gruixuda és la seva cutícula i, per tant, més complexa. Cal dir que, si bé V. seoanei i V. aspis poden conviure dins una mateixa latitud, la complexitat trobada en V. aspis pot ésser explicada tenint en compte els requeriments altimontans i de termopreferèndum baix d'aquesta espècie (SAINT GIRONS, 1975). Descàrregues Text complet Publicat 2005-05-23 Número 42 : 1978 (Secció de Zoologia, 2) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Institució Catalana d’Història Natural (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Els autors responen davant la Institució Catalana d’Història Natural, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Institució Catalana d’Història Natural, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.