Un endemisme ornitològic ignorat: el trencapinyons balear (Loxia balearica)

Autors/ores

  • Cristian R. Altaba

Resum

Els trencapinyons (gènere Loxia) són un dels grups d'ocells extratropicals menys coneguts. La seva diversificació ha estat associada als grans canvis que han sofert al llarg del Pleistocè els boscos boreals on viuen. A les Balears n'hi ha una població sedentària a Mallorca, i la presència ocasional a les altres illes sembla deguda a l'arribada d'ocells que irrompen esporàdicament a Europa occidental i la Mediterrània. Els trencapinyons residents es distingeixen pel seu cos petit, el bec més curt, més gruixat i arquejat, amb la mandíbula inferior curta, les ales comparativament curtes i el plomatge pàl·lid i més grisós. Han mantingut la seva identitat des del Pleistocè superior almenys, cosa que indica un aïllament reproductiu dels congèneres continentals, amb els quals presenten diferències genètiques fixes. La seva morfologia divergent es pot interpretar com una adaptació a explotar pinars amb subministrament alimentari irregular, en condicions d'insularitat. L'evidència que aporten la morfometria, la paleontologia, la genètica molecular, l'ecologia i la biogeografia indica que es tracta d'una espècie endèmica: Loxia balearica (Homeyer, 1862). El trencapinyons balear hauria de constar entre les espècies que mereixen ésser objecte d'estudi detallat, i que potser requereixen unes mesures de conservació prioritàries. El seu reconeixement com a espècie distinta, juntament amb el que s'ha fet de la baldritja balear, implica que les Balears són una àrea d'endemisme ornitològic d'importància global, l'única a Europa occidental.

Descàrregues

Les dades de descàrrega encara no estan disponibles.

Descàrregues

Publicat

2004-03-02

Número

Secció

Articles