Antoni de Martí i Franquès i Felix Torres Amat: Ciència i dissidència religiosa a la Catalunya d’inici del segle xix.

Autors/ores

  • Agustí Camós Cabeceran Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)-Universitat Autònoma de Barcelona.

Paraules clau:

segle xix, Catalunya, Espanya, Martí Franquès, Torres Amat, religió, generació espontània, evolució

Resum

L’any 1819 el naturalista Antoni de Martí i Franquès (1750-1832) i el clergue catòlic liberal Fèlix Torres Amat (1772-1847) mantingueren una extraordinària entrevista a Barcelona al voltant de les possibles contradiccions que podien existir entre determinats plantejaments científics i la religió catòlica. El treball científic de Martí el portà a defensar tres plantejaments que temia que fossin inacceptables per l’Església catòlica, l’antiguitat de la Terra de més de quaranta mil anys, la possible transformació dels organismes al llarg del temps i la generació espontània. Torres Amat tranquil·litzà Martí justificant que cap d’aquests tres plantejaments estava en contradicció amb la religió catòlica.

Paraules clau: segle xix, Catalunya, Espanya, Martí Franquès, Torres Amat, religió, generació espontània, evolució

Biografia de l'autor/a

Agustí Camós Cabeceran, Centre d’Història de la Ciència (CEHIC)-Universitat Autònoma de Barcelona.



Descàrregues

Publicat

2014-06-12

Número

Secció

Articles