La materialitat de les matemàtiques: prohibit no tocar la història al museu

Resum

Es pot experimentar la història de les matemàtiques a través d’allò tangible? Aquest treball es proposa com a objectiu comunicar la història de les matemàtiques a través de recursos museogràfics propis de museus de matemàtiques actuals. Aquest objectiu es concreta teòricament acotant la historiografia als estudis de la cultura material de la pràctica matemàtica, i acotant l’estratègia museogràfica a recursos interactius propis de règims tàctils d’exhibició. La part central del treball consisteix en la descripció d’una unitat expositiva, implementable en un museu, conformada per set mòduls que relacionen un material manipulable, un repte matemàtic i reflexions teòriques sobre la història de les matemàtiques. Els set materials (suports d’inscripció antics, àbacs, compassos, pissarres, targetes perforades, calculadores i ordinadors) són objectes de la història de les matemàtiques que contextualitzen la pràctica matemàtica. Aquest conjunt transmet la importància de la materialitat en configurar la pràctica i resultats matemàtics, enriquint la percepció de les matemàtiques com a saber històric i culturalment arrelat.