Desmitificant el creixement verd: la urgència d’incorporar límits biofísics en la mesura del desacoblament

Resum

L’article aborda les conseqüències ambientals del creixement econòmic, tot destacant el debat entre el «creixement verd» i el decreixement. El creixement verd defensa la possibilitat de mantenir el desenvolupament econòmic tot reduint alhora els impactes ambientals, mitjançant la innovació tecnològica, l’eficiència energètica i una economia més orientada als serveis. Aquesta estratègia busca desacoblar el creixement econòmic del consum de recursos naturals i de les emissions contaminants. En canvi, el decreixement argumenta que un creixement econòmic continuatés inviable en un planeta amb recursos finits, i proposa una reducció deliberada de la producció i el consum per assegurar la sostenibilitat ambiental i una distribució més equitativa dels recursos. L’article critica les mètriques actuals per mesurar el desacoblament, ja que no tenen en compte els límits biofísics i sovint presenten els països rics com a més sostenibles del que realment són. Aquestes mètriques amaguen els conflictes ecològics i econòmics traslladats al Sud Global. Es proposa una nova metodologia per mesurar el desacoblament que incorpori aquests límits biofísics, tot evidenciant la dependència del Nord d’una ‘subvenció’ socioecològica proporcionada pel Sud Global. Les conclusions subratllen la necessitat d’indicadors ambientals més complets i equitatius, i assenyalen que els països rics probablement hauran d’adoptar polítiques de decreixement per contribuir a la sostenibilitat global i promoure una major justícia ambiental.»