Don Luis de Haro: un privat en temps turbulents per a la Monarquía Hispànica

Resum

Amb Don Luis de Haro la forma de govern del regnat de Felip IV experimentà, a partir del 1643, un canvi substancial en la manera d'entendre el càrrec de privat. Enrere quedaven les polítiques personalistes del duc de Lerma i del comte duc d'Olivares. Felip IV tornava a agafar les regnes dels assumptes de l'Estat, si bé de manera encoberta cercà una persona de confiança en qui gradualment anar descarregant la direcció constant del poder. La figura de Don Luis i el seu valiment adquireixen més protagonisme en una època de profunda crisi econòmica i social, d'enfrontaments armats constants per mantenir a Europa l'hegemonia de la monarquia hispànica, de recerca de recursos per a obtenir aquest fi. En definitiva, els problemes que s'havien esdevingut durant la centúria es mantenien. Analitzar quin tipus de privat interpretà, com va fer front a les tensions centrífugues que naixien i es desenvolupaven en amplis sectors de la geografia de l'Imperi, i com les abordà des de la posició de defensa de la dinastia austríaca enfront de França i de recerca d'una pau que, amb la menor pèrdua territorial, protegís l'herència sagrada llegada per Carles V i Felip II, han sigut els objectius d'aquest treball.