L'extensa i rica obra de Jacint Verdaguer l'ha convertit en l'escriptor més destacat del Romanticisme, fins de tot el segle
xix, a Catalunya, i, sens dubte, en un dels clàssics catalans de tots els temps. A la qualitat i a la perennitat de la producció
verdagueriana, s'hi ha d'afegir la importància històrica que ha tingut. En efecte, Verdaguer va suposar la consolidació de
la Renaixença en el camp de la llengua literària i va servir de base per a la literatura posterior. A més, el seu prestigi d'escriptor
va comportar un cert reconeixement internacional de la literatura catalana renaixent. L'interès per Verdaguer,
sovint acompanyat per la polèmica motivada per les circumstàncies biogràfiques, ha arribat ben viu fins avui. El fet cert és
que aquest interès ha creat el verdaguerisme i l'ha convertit en objecte d'estudi privilegiat en el món de la filologia catalana
dels darrers trenta anys, amb tesis, edicions crítiques i assaigs sobre ell, a més d'una revista acadèmica especialitzada
(Anuari Verdaguer) i una societat científica (Societat Verdaguer) que se n'ocupen.