Les Institucions de protecció de la persona en el codi civil de Catalunya, en especial l'assistència

Resum

En el llibre segon del Codi civil de Catalunya, tot i que es mantenen les institucions de protecció tradicionals vinculades a la incapacitació (tutela i curatela), el cert és que es considera que aquest és un recurs massa dràstic i a vegades poc respectuós amb la capacitat natural de la persona protegida, a més que es constata que, en la majoria dels casos, ni la persona afectada ni els seus familiars prefereixen promoure'l. Per això es flexibilitza la resposta jurídica davant la pèrdua progressiva de facultats cognitives i volitives de la persona, i es possibilita l'existència d'altres institucions, com l'autotutela (ja prevista en la legislació catalana anteriorment), els poders atorgats en previsió d'una situació de pèrdua de capacitat, l'assistència o la progressiva regulació revitalitzadora de la guarda de fet, de l'anàlisi de la qual ens ocupem en aquest estudi. Aquestes institucions determinen una diversitat d'instruments jurídics que sintonitzen amb el deure de respectar els desitjos, la voluntat i les preferències de la persona, i amb els principis de proporcionalitat, necessitat i subsidiarietat que preveu la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat aprovada a Nova York el 13 de desembre de 2006 i ratificada per l'Estat espanyol, alhora que també ho fan amb el model de suport dissenyat per aquesta Convenció. Tot això, sobre la base del màxim respecte a l'autonomia de l'individu pel que fa a l'organització anticipada de la seva esfera personal i patrimonial per quan no pugui decidir per si mateix.