L’impacte de gènere en el dret urbanístic des del punt de vista de la doctrina jurisprudencial

Resum

Aquest article analitza l’evolució de la planificació i el disseny urbà de les nostres ciutats des de la perspectiva de gènere, arran de les exigències formals i materials incorporades per la normativa reguladora en matèria urbanística.
Els plans d’ordenació urbanística municipals per a fer efectiu el dret a la igualtat de gènere es configuren com a element central d’aquest estudi. La rellevància del compliment dels requisits establerts a l’hora d’elaborar aquests plans és tal que pot comportar la seva declaració de nul·litat de ple dret per part dels tribunals. Un dels motius més recurrents és la manca d’informes essencials, entre els quals es troba l’informe d’impacte de gènere. Però, com veurem, la interpretació sobre si aquest defecte formal ha de comportar automàticament la nul·litat absoluta del planejament en qüestió no ha estat pacífica.
El nivell d’exigència de l’avaluació de l’impacte de gènere en els instruments de planejament no és uniforme a tot el territori espanyol ja que la competència en matèria d’ordenació urbanística es troba atribuïda a les comunitats autònomes. Davant un panorama caracteritzat per la divergència normativa i pronunciaments jurisprudencials desiguals en l’àmbit nacional, el Tribunal Suprem ha unificat la seva doctrina adoptant una postura que sembla allunyar-se de la voluntat del legislador d’avançar en termes d’igualtat entre homes i dones en l’àmbit urbanístic.