Sobre el trasllat de relíquies de Sant Cugat a Alsàcia i a Sant Denís, a prop de París, en època carolíngia Autors/ores Montserrat Pagès i Paretas Resum L'ar ticle tracta d'un trasllat de relíquies de sant Cugat a Leberau (Alsàcia), del qual es té notícia pel testament de Fulrad (777), gran conseller de carolingis i abat de Sant Denís, que les llegà a l'abadia parisenca, on el màrtir tingué un altar dedicat vora el de Santa Maria. Es revisen les teories que intenten explicar com les hauria pogut obtenir i, també, l'aparició del màrtir en les fonts litúrgiques de l'època. Se'n dedueix que la difusió del culte a sant Cugat, tant a la Hispània mossàrab com a la cort carolíngia, degué ser impulsada per la primitiva comunitat de Sant Cugat del Vallès, com a propaganda política en moments difícils, després de la invasió musulmana i abans de la conquesta carolíngia, quan la vida del monestir perillava. I que la segona versió de la passió del sant deu tenir relació amb aquest trasllat anterior al 777. Descàrregues Text complet Publicat 2009-06-22 Número Vol. 17 (2009) Secció Articles Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors. Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Miscel·lània Litúrgica Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics ( filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Miscel·lània Litúrgica Catalana. Els autors responen davant la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana d'Estudis Litúrgics, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.La revista no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
