Santoral dels bisbats de les illes Balears a l’antiguitat tardana

Autors/ores

  • Josep Amengual i Batle M.SS .CC .

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.1002.01.81

Paraules clau:

Sever de Menorca, Macari de Menorca, Elies de Mallorca, Opilió d'Eivissa, Hunneric, jueus, vàndals

Resum

El fet que a principis del segle v a Menorca hi hagués l’episcopat constituït ens mena a suposar que ja un segle abans hi havia, almenys, una església embrionària, fet que estendríem a Mallorca i a Eivissa, que l’any 484 tenien també el bisbe respectiu. Amb tot, les Balears no tenen una tradició martirial coneguda. Solament, en l’època moderna, hom ha designat el bisbe Sever de Menorca (a. 418) com a sant, seguint una pràctica estesa. La fidelitat al catolicisme dels tres bisbes convocats per Hunneric, rei dels vàndals, a la conferència de Cartago (a. 484) perquè abjurassin de la fe els va dur al desterrament. Els confessors i màrtirs d’aquestes persecucions són venerats els dies 13 de juliol i 12 d’octubre. Ara bé, una revisió recent dels textos ens impedeix incloure els seus noms entre els milers de sants venerats en el martirologi romà.

Descàrregues

Publicat

2023-12-11

Número

Secció

Articles