Mercantile arithmetic and the incunable Catalan printing. Suma de la art de arismètica, by Francesc Santcliment (1482)

Abstract

La publicació de l’edició facsímil, amb estudi, de la Suma de la art de arismètica de Francesc Santcliment (Barcelona: Pere Posa, 1482) dóna peu a reflexionar sobre l’obra. Té uns condicionants que la fan rellevant: és un exemplar únic, conté la primera aritmètica mercantil impresa a la Península Ibèrica i potser la segona publicada a Europa, fou impresa pel primer impressor català, empra la numeració aràbiga, té un recorregut bibliogràfic ben allargassat en el temps —que s’inicia amb l’inventari de l’impressor—, és escrita en català i, segons la bibliografia més recent, mostra una vinculació amb l’aritmètica occitana conservada en la tradició manuscrita. Aquestes eren aritmètiques pràctiques destinades als usos mercantils i adreçades als mercaders o a qui n’hagués de menester; s’escrivien en la llengua de la terra i en un estil planer per exigència d’una classe mercantil cada vegada més puixant, que en general no sabia llatí i volia tenir coneixements pràctics; empraven la numeració indoaràbiga i els algoritmes de càlcul; substituïen l’àbac pel llapis i el paper, i compartien la vocació pedagògica i didàctica dels textos pràctics. El seu objectiu era ben distant del de l’aritmètica teòrica que s’impartia a les universitats. El sistema matemàtic basat en els numerals indis de posició s’havia anat introduint a Europa a partir de traduccions de treballs àrabs. En aquest sentit, la impremta no innovà, però, en canvi, es convertí en testimoni viu de la vida comercial del moment i d’una part dels coneixements matemàtics orals o manuscrits, a l’estandardització dels quals contribuí tant formalment com visualment. S’estableix un paral·lelisme amb un altre incunable, la Compilatió[n] de arismética sobre la arte mercantívol, atribuït a la impremta de Saragossa, al taller de Pau Hurus i a l’any 1486, i escrit en un castellà que palesa la influència catalana i aragonesa, pertanyent, segons el colofó, a «Franciso Sanclimente».