Can two languages coexist within the same community of speakers?

Abstract

S’analitza l’evolució històrica de la situació lingüística de Galícia en el marc d’un model de competència entre el gallec i el castellà. El model, malgrat que és la simplificació matemàtica d’una complexa situació sociolingüística, n’ajusta amb notable precisió l’evolució des de final del segle xix. A més,com a generalització del resultat, s’observa la possibilitat de formar una situació bilingüe estable, sense que això impliqui la segregació de dues comunitats monolingües coexistents sobre un mateix territori, en contra d’algunes prediccions teòriques prèvies. Proposem que la clau determinant per a l’estabilitat del bilingüisme és un factor que defineix la distància interlingüística entre les llengües en competició, i que aquí es calcula per al binomi gallec-castellà. A causa dels bons resultats del model, a l’hora d’ajustar una situació real com la convivència entre el gallec i el castellà a Galícia, es du a terme un estudi exhaustiu de l’estabilitat de les equacions involucrades. Aquest estudi dóna resultats esclaridors sobre els possibles resultats de la competició entre dues llengües i destaca el fet que, a partir de certa semblança entre els dos idiomes, la convivència entre tots dos es torna estable. Amb referència al cas pràctic que va inspirar el treball, aquest estudi de l’estabilitat permet localitzar el sistema gallec-castellà en un context més ampli que, al seu torn, permetria proposar estratègies millors per a conservar ambdues llengües.