L'article fa referència als temes següents: 1) Dilemes de la comunicació a Catalunya:
el periodisme té l'obligació de mirar la realitat, explicar-la i interpretarla
amb veracitat, independència, rigor, responsabilitat i compromís ètic amb la
ciutadania. Una mirada, inevitablement, crítica i incòmoda amb els poders.
2) Desconcert davant la complexitat: el descrèdit i el desprestigi de la política és,
a la vegada, el del periodisme perquè s'han esborrat fronteres que són imprescindibles
en una democràcia. 3) Competència sense precedents: els mitjans de
comunicació han d'atendre la complexitat de la societat enmig d'una competència
sense precedents. 4) Un valor en crisi: la competència s'estableix entre
uns actors de la comunicació molt poderosos, grups multimèdia amb interessos
propis més enllà de les necessitats informatives dels seus lectors, oïdors o teleespectadors.
5) Passions sobre racionalitat: sota la pretesa intenció de “fer interessant”
la política, s'apliquen criteris que també poden afectar la qualitat de la
informació. 6) El perill de l'espectacle: passions i espectacle, i, a més, a tota velocitat.
7) L'amenaça de la precarietat: la precarietat, que no només afecta la
dignitat laboral de qui la pateix, sinó que col·loca els periodistes en una situació
de fragilitat que els impedeix exercir la seva professió tal com l'entenem. 8) Què
podem fer els periodistes?: reconèixer el que passa i fer autocrítica. Cal que recordem
el mandat democràtic d'estar al servei dels ciutadans.