- Qui i què posa traves a fer del territori català un lloc d’acollida per a la diversitat lingüística?
-
La disposició a no parlar una llengua, la disposició a no entendre la diversitat lingüística no és mai d’un individuu, sinó responsabilitat dels òrgans pedagògics de govern (inclosos els mitjans de comunicació).
Una lectura formativa i informativa de treball i educació en la diversitat ens l’ofereix Tallers per la Llengua. En el seu llibre, De la consciència a la conducta. L’experiència de Tallers per la Llengua (Edicions 7dquatre, 2009) tallers-per-la-llengua (lectura crítica d’aquest manual de bona pràctica lingüística i conductual).
Reflexions pedagògiques
Publicat a ‘Directe!.cat’ (10-03-09) informació
Ho deia Asmaa Aouattah (’Butlletí Cercle XXI’,6. Materials de lectura per al Diàleg Intercultural): ‘Els que no el volen parlar realment i intencionadament són una part dels castellanoparlants i dels residents comunitaris’
La Vanguardia, dia 9 de març de 2009, s’adreçava a nosaltres en aquests termes:¿Aprueba que la mitad de las películas en Catalunya se doblen o subtitulen en catalán?
És clar, l’alternativa a aquesta pregunta és ‘tot en castellà’.
- Quin Diàleg Intercultural hi pot haver en aquesta proposició?
- És conscient aquest mitjà de comunicació, i altres, del fet que a casa nostra es parlen prop de tres-centes llengües?
- Són conscients els grans mitjans de comunicació de la feina que institucions, associacions, empreses del nostre país fan a favor de la diversitat lingüística al món, i per tant, a favor del català com a llengua d’acollida?