Sobre machos reales y santos ficticios: Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy, de Eduardo Mendicutti, entre lo global y lo local Autors/ores Dieter Ingenschay Humboldt-Universität zu Berlin Paraules clau: Eduardo Mendicutti, estética camp, pastiche del discurso religioso, escena leather, globalización de la vida gay en España Resum En Yo no tengo la culpa de haber nacido tan sexy (1997), Eduardo Mendicutti cuenta unos episodios del "peregrinaje" de la todavía hermosa transexual Rebecca de Windsor a siete monasterios que visita en busca de la perfección religiosa y de la unión con el Amado divino. El texto despliega su estética camp a través del pastiche de los estilos, dicciones y temas de la lírica mística barroca, sobre todo por las referencias a Las Moradas de Santa Teresa de Ávila, su intertexto directo. A la vez logra describir las consecuencias de la globalización de las prácticas homosexuales y tematizar los rasgos específicos del mundo gay/queer español y al final del siglo XX, a dos décadas de la muerte del dictador. Descàrregues PDF Número Núm. 17 (2011): Queerencias. Literaturas hispánicas y estudios LGBTQ Secció Dossier Llicència Els autors i les autores conserven els drets d’autoria i atorguen a Lectora: revista de dones i textualitat el dret exclusiu de difusió, durant un any des de la publicació a la revista, a partir del qual l’obra serà disponible simultàniament sota una Llicència de Reconeixement-NoComercial- SenseObraDerivada de Creative Commons que, si no si indica el contari, permet compartir l’obra amb tercers, sempre que aquests en reconeguin l’autoria i la publicació inicial en aquesta revista. Els autors i autores són lliures de fer acords contractualsaddicionals independents per a la distribució no exclusiva de la versió de l’obra publicada a la revista (com ara la publicació en un repositori institucional o en un llibre), sempre que se’n reconegui la publicació inicial en aquesta revista, un cop transcorregut un any des de la seva aparició. S’encoratja els autors i autores a reproduir la seva obra en línia (en repositoris institucionals, temàtics o a la seva pàgina web, per exemple) passat el període de difusió en exclusivitat a la revista, amb l’objectiu d’aconseguir intercanvis productius i fer que l’obra obtingui més citacions (vegeu The Effect of Open Access, en anglès).
