Terminàlia, Núm. 19: juny 2019

Alimentació i gastronomia al diccionari normatiu

Mercè Lorente Casafont, Joan Maria Romaní Olivé

Resum


El menjar és un referent ben present en els diccionaris. Tanmateix, el tractament lexicogràfic que se’n fa no és sempre homogeni. La raó cal cercar-la en el caràcter difús i cultural d’aquest lèxic. D’una banda, no és clara la distinció entre lèxic especialitzat i lèxic quotidià; de l’altra, la càrrega cultural d’aquests mots du els lexicògrafs a introduir-hi valoracions. En aquest treball fem una primera revisió dels articles referits al menjar del Diccionari de la llengua catalana (2007), per tal d’identificar els punts conflictius del tractament lexicogràfic d’aquesta mena mots.


Text complet: PDF

Creative Commons License

Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, si no s'hi indica el contrari. [+ informació].

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).

Revista indexada a: 
AIETICARHUS_Plus+, CIRCCiteFactorDIALNETDICEDOAJDulcineaEBSCOERIH_PLUSGoogle_Acadèmic
HispanaIECISOCJournalTOCsLatindexMIARMLARACOREDIBRESH, RETISHERPA_RoMEOTIB.euTRACESUlrich's_PDDBWorldCat.