La neologia és una disciplina relativament nova que cada any guanya interès. A més, normalment demana interdisciplinarietat per comprendre completament tot el que ens pot oferir. En aquest article presentem una anàlisi morfològica d'una selecció de neologismes presents en una llista d'obres de Jacques Lacan, un dels psiquiatres i psicoanalistes de més renom i, alhora, més controvertits del segle xx. Després d'una introducció i la presentació de la figura de Lacan continuem amb l'anàlisi, en què incloem explicacions morfològiques dels quinze neologismes per mostrar el grau de transgressió de la neologia lacaniana. Per concloure, presentem algunes reflexions sobre els (no) límits de les regles de formació de mots, i com això pot ser interessant i fructífer per al desenvolupament de la disciplina.