Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 2010: 69

Com canviar quan els canvis són difícils? Avantatges i desavantatges de la Barcelona competitiva des de l'economia simbòlica

Montserrat Pallarès Barberà

Resum


Al llarg de la història, la ciutat ha tingut diferents funcions i desenvolupaments,
però sempre ha estat la peça clau dels sistemes productius imperants.
En aquest article es postula que, a la primera dècada del segle vint-i-u,
l'economia simbòlica apareix com l'equivalent al que en èpoques anteriors ha
estat el sistema de producció flexible o fordista. L'objectiu és analitzar el procés
de formació de l'economia simbòlica, com es commodifica l'element cultural
o bé qui el consumeix. A Barcelona, el MACBA, dissenyat per Richard Meier,
o la Torre AGBAR, per Jean Nouvel, són inversions públiques i privades que
constitueixen símbols de la Barcelona global. El MACBA va ser dissenyat específicament
per a ser una institució cultural. No així la torre AGBAR, que és
un edifici d'oficines. En aquest article s'argumenta que elements simbòlics que
no van ser concebuts com a tals, formen part de l'economia simbòlica d'una
ciutat.

Text complet: Text complet

Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original, en anglès i castellà. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.

Creative Commons License
Aquesta obra és subjecta  llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

ISSN: 2014-0037  (edició electrònica); 1133-2190 (edició impresa).

Treballs de la Societat Catalana de Geografia és objecte d’avaluació com a revista científica a: IN-RECS, DICE, Latindex, RESH, CIRC, CARHUS i MIAR.

Figura a les bases de dades ISOC i URBADOC.

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).

Adreça postal
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
scg@iec.cat
http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/index