Treballs de la Societat Catalana de Geografia, Núm. 63

Vino e vocazione

Girolamo Cusimano

Resum


La conferència versa sobra el desenvolupament històric del conreu de la vinya
i de les qualitats dels seus vins a Sicília. Tot i que la planta i el producte són
emblemàtics del món mediterrani des de l'antiguitat grecollatina, el seu pes econòmic
i territorial no va ser significatiu a l'illa fins a l'època moderna. Per tant, no
serà fins el segle XVIII quan la viticultura siciliana mostra una forta embranzida
gràcies a la revalorització que els anglesos van fer dels vins sicilians, especialment
el Marsala. És el moment en què la superfície destinada a la viticultura experimenta
un augment considerable en detriment del conreu blader. Al segle XIX s'evindencia
un paral·lelisme entre l'evolució de la superfície viticultora siciliana i la d'altres
contrades properes. En efecte, la crisi de la vinya francesa per culpa de la
fil·loxera va fer que la superfície destinada a la vinya augmentés espectacularment.
Així a finals de segle s'havien doblat les hectàrees respecte al nombre que hi havia
a mitjan de segle. Tot i així Sicília també va ser atacada per la malura i van haver
de replantar-se ceps de peu americà, amb tot l'expansió de la producció que havia
creat un mercat consistent vers a Itàlia i a l'estranger va poder amortir el cop.
Als anys setanta la viticultura siciliana va experimentar una forta renovació
concretada en l'obtenció de vins de qualitat superior i en la disminució de la
producció, per això, s'havien de fer canvis endegats per polítiques estatals i
europees especifíques, que havien d'afectar a diversos àmbits: l'econòmic (inversions…),
el territorial (regadius, canvis de conreus…) i el social (emigració,
aculturació…). El resultat és que a començament del segle XXI s'havien reduït
més de la meitat de les hectàries que hi havia a mitjan segle XX. La qualitat del
vi ha variat notablement amb la introducció de ceps francesos. Del vi antic i
aspre, n'ha sortit un de més suau destinat a un públic més ampli i divers. La
gran difusió del vi sicilià pot ser que provoqui, doncs, una altra destrucció, és
a dir, la de la Sicília cerealícola per antonomàsia.

Text complet: Text complet

Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original, en anglès i castellà. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.

Creative Commons License
Aquesta obra és subjecta  llevat que s'indiqui el contrari en el text, en les fotografies o en altres il·lustracions a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així, doncs, s'autoritza al públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l'obra sempre que se'n reconegui l'autoria i l'entitat que la publica i no se'n faci un ús comercial ni cap obra derivada.

ISSN: 2014-0037  (edició electrònica); 1133-2190 (edició impresa).

Treballs de la Societat Catalana de Geografia és objecte d’avaluació com a revista científica a: IN-RECS, DICE, Latindex, RESH, CIRC, CARHUS i MIAR.

Figura a les bases de dades ISOC i URBADOC.

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).

Adreça postal
Societat Catalana de Geografia
Filial de l'Institut d'Estudis Catalans
Carrer del Carme, 47
08001 Barcelona
scg@iec.cat
http://revistes.iec.cat/index.php/TSCG/index