Vino e vocazione

Resum

La conferència versa sobra el desenvolupament històric del conreu de la vinya i de les qualitats dels seus vins a Sicília. Tot i que la planta i el producte són emblemàtics del món mediterrani des de l'antiguitat grecollatina, el seu pes econòmic i territorial no va ser significatiu a l'illa fins a l'època moderna. Per tant, no serà fins el segle XVIII quan la viticultura siciliana mostra una forta embranzida gràcies a la revalorització que els anglesos van fer dels vins sicilians, especialment el Marsala. És el moment en què la superfície destinada a la viticultura experimenta un augment considerable en detriment del conreu blader. Al segle XIX s'evindencia un paral·lelisme entre l'evolució de la superfície viticultora siciliana i la d'altres contrades properes. En efecte, la crisi de la vinya francesa per culpa de la fil·loxera va fer que la superfície destinada a la vinya augmentés espectacularment. Així a finals de segle s'havien doblat les hectàrees respecte al nombre que hi havia a mitjan de segle. Tot i així Sicília també va ser atacada per la malura i van haver de replantar-se ceps de peu americà, amb tot l'expansió de la producció que havia creat un mercat consistent vers a Itàlia i a l'estranger va poder amortir el cop. Als anys setanta la viticultura siciliana va experimentar una forta renovació concretada en l'obtenció de vins de qualitat superior i en la disminució de la producció, per això, s'havien de fer canvis endegats per polítiques estatals i europees especifíques, que havien d'afectar a diversos àmbits: l'econòmic (inversions), el territorial (regadius, canvis de conreus) i el social (emigració, aculturació). El resultat és que a començament del segle XXI s'havien reduït més de la meitat de les hectàries que hi havia a mitjan segle XX. La qualitat del vi ha variat notablement amb la introducció de ceps francesos. Del vi antic i aspre, n'ha sortit un de més suau destinat a un públic més ampli i divers. La gran difusió del vi sicilià pot ser que provoqui, doncs, una altra destrucció, és a dir, la de la Sicília cerealícola per antonomàsia.