Immigració i acceleració demogràfica a l’àrea metropolitana de Barcelona

Autors/ores

DOI:

https://doi.org/10.2436/20.3002.01.225

Paraules clau:

demografia, immigració internacional, envelliment, reemplaçament generacional, àrea metropolitana de Barcelona.

Resum

La metròpoli barcelonina ha experimentat importants transformacions urbanes i socioeconòmiques les últimes dècades, que han tingut un paper preeminent en les mutacions en la composició sociodemogràfica de la població metropolitana. Com a conseqüència, es dibuixa una nova realitat demogràfica amb l’emergència de dos fenòmens: d’una banda, el progressiu envelliment de la població i, de l’altra, dues onades d’immigració internacional fruit de la globalització dels fluxos migratoris. La conjunció d’ambdós fenòmens desemboca en un canvi demogràfic cada cop més accelerat, especialment en el context de la segona de les onades mencionades, d’especial intensitat, fins a l’arribada de la crisi de la COVID-19. Per mesurar aquests canvis i el seu impacte territorial, s’analitza la velocitat de la renovació poblacional a l’àrea metropolitana de Barcelona a escala inframunicipal amb dades del Registre continu de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), tot apostant per dues mesures per quantificar aquesta acceleració demogràfica: una taxa de renovació poblacional i el pes de les migracions sobre aquesta renovació calculada a partir dels dos components del creixement demogràfic.

Biografies de l'autor/a

Osama Damoun, Centre d’Estudis Demogràfics

Jordi Bayona-i-Carrasco, Universitat de Barcelona

Andreu Domingo, Centre d’Estudis Demogràfics

adomingo@ced.uab.cat

Referències

Abel, Guy; Joel Cohen (2019). “Bilateral International Migration Flow Estimates for 200 Countries”.

Scientific Data, vol. 6, núm. 1, p. 1-13. DOI: https://doi.org/10.1038/s41597-019-0089-3

Arbaci, Sonia (2019). Paradoxes of Segregation. Housing Systems, Welfare Regimes and Ethnic

Residential Change in Southern European Cities. Oxford: John Wiley & Sons. DOI: https://doi.org/10.1002/9781118867365

Bailey, Nick; Mark Livingston (2007). Population Turnover and Area Deprivation. Bristol: Policy Press.

Bayona-i-Carrasco, Jordi; Fernando Gil-Alonso (2012). “Suburbanisation and International Immigration: The Case of the Barcelona Metropolitan Region (1998-2009)”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 103, núm. 3, p. 312-329. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2011.00687.x

Bayona-i-Carrasco, Jordi; Isabel Pujadas (2020). “Las grandes áreas metropolitanas en España: del crecimiento y expansión residencial al estancamiento poblacional”. Documents d’Anàlisi Geogràfica, vol. 66, núm. 1, p. 27-55. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/dag.576

Bell, Martin; Elin Charles-Edwards; Phillip Ueffing; John Stillwell; Marek Kupiszewski; Dorota Kupiszewska (2015). “Internal Migration and Development: Comparing Migration Intensities Around the World”. Population and Development Review, vol. 41, núm. 1, p. 33-58. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1728-4457.2015.00025.xBillari, Francesco (2021). “Demography: Fast and Slow”. Demographic Research, vol. 48,

núm. 1, p. 9-30. DOI: https://doi.org/10.1111/padr.12464

Bozick, Robert (2021). “Age, Period, and Cohort Effects Contributing to the Great American Migration Slowdown”. Demographic Research, vol. 45, núm. 42, p. 1269-1296. DOI: https://doi.org/10.4054/DemRes.2021.45.42

Brown, Jason; Colton Tousey (2020). “Population Turnover and the Growth of Urban Areas”. Economic Review, vol. 105, núm. 1, p. 5-20.

Burgess, Ernest W. (1925). “The Growth of the City: An Introduction to a Research Project”, dins: Robert E. Park; Ernest W. Burgess [ed.]. The City. Chicago: University of Chicago Press, p. 47-62.

Clark, William; Jun Onaka (1983). “Life Cycle and Housing Adjustment as Explanations of Residential Mobility”. Urban Studies, vol. 20, núm. 1, p. 47-57. DOI: https://doi.org/10.1080/713703176

Delgado, Manuel (2007). La ciudad mentirosa. Fraude y miseria del modelo Barcelona. Barcelona: Los Libros de la Catarata.

Dennet, Adam; John Stillwell (2008). “Population Turnover and Churn: Enhancing Understanding of Internal Migration in Britain through Measures of Stability”. Population Trends, vol. 134, núm. 24, p. 24-41.

Dieleman, Frans; William Clark; Marinus Deurloo (2000). “The Geography of Residential Turnover in Twenty-Seven Large US Metropolitan Housing Markets, 1985-95”. Urban Studies, vol. 37, núm. 2, p. 223-245. DOI: https://doi.org/10.1080/0042098002168

Domingo, Andreu; Jordi Bayona-i-Carrasco (2021). “La huella de las migraciones en el metabolismo demográfico del Área Metropolitana de Barcelona”. Estudios Geográficos, vol. 82, núm. 291. DOI: https://doi.org/10.3989/estgeogr.202194.094

Domingo, Andreu; Jordi Bayona-i-Carrasco; Antonio López-Gay (2004). “Impacto demoespacial de la internacionalización de los flujos migratorios en la ciudad de Barcelona”. Migraciones, núm. 16, p. 157-198.

Finney, Nissa; Ludi Simpson (2009). “Population Dynamics: The Roles of Natural Change and Migration in Producing the Ethnic Mosaic”. Journal of Ethnic and Migration Studies, vol. 35, núm. 9, p. 1479-1496. DOI: https://doi.org/10.1080/13691830903125935

Le Bras, Hervé; Jean Claude Chesnais (1976). “Cycle de l’habitat et âge des habitants”. Population, vol. 31, núm. 2, p. 269-299.

Lerch, Mathias (2020). “International Migration and City Growth in the Global South: An Analysis of IPUMS Data for Seven Countries, 1992-2013”. Population and Development Review, vol. 46, núm. 3, p. 557-582. DOI: https://doi.org/10.1111/padr.12344

López-Gay, Antonio (2007). Canvis residencials i moviments migratoris en la renovació poblacional de Barcelona. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral]

– (2017). “Cap a un patró territorial complex de la mobilitat residencial. El cas de la Regió Metropolitana de Barcelona”. Papers. Revista de sociologia, vol. 102, núm. 4, p. 793-823. DOI: https://doi.org/10.5565/rev/papers.2420

López-Gay, Antonio; Joan Sales-Favà; Miguel Solana-Solana; Ana Fernández; Andrés Peralta (2021). “El avance de la gentrificación en Barcelona y Madrid, 2011-2019: Análisis socioespacial a partir de un índice de gentrificación”. Estudios Geográficos, vol. 82, núm. 291. DOI: https://doi.org/10.3989/estgeogr.202195.095

Lutz, Wolfgang (2013). “Demographic Metabolism: A Predictive Theory of Socioeconomic Change”. Population and Development Review, vol. 38, p. 283-301.

Maher, Chris (1982). “Population Turnover and Spatial Change in Melbourne, Australia”. Urban Geography, vol. 3, núm. 3, p. 240-257. DOI: https://doi.org/10.2747/0272-3638.3.3.240

Malheiros, Jorge (2002). “Ethni-cities: Residential Patterns in the Northern European and Mediterranean Metropolises – Implications for Policy Design”. International Journal of Population Geography, vol. 8, núm. 2, p. 107-134. DOI: https://doi.org/10.1002/ijpg.247

Marco-Garcia, Clàudia; Antonio López-Gay ; Miguel Solana-Solana (2020). “Cicles dels barris i dels habitants. La renovació sociodemogràfica a un barri perifèric envellit: el cas de Montbau a Barcelona”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 90, p. 39-66. DOI: https://doi.org/10.2436/20.3002.01.199

Martori, Joan Carles; Phillippe Apparicio (2011). “Changes in Spatial Patterns of the Immigrant Population of a Southern European Metropolis: The Case of the Barcelona Metropolitan Area (2001-2008)”. Tijdschrift voor Economische en Sociale Geografie, vol. 102, núm. 5, p. 562-581. DOI: https://doi.org/10.1111/j.1467-9663.2011.00658.x Módenes, Juan Antonio (2002). Flujos espaciales e itinerarios biográficos: la movilidad residencial en el área de Barcelona. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona. [Tesi doctoral]

Moore, Eric (1969). “The Structure of Intra-Urban Movement Rates: An Ecological Model”. Urban Studies, vol. 6, núm. 1, p. 17-33. DOI: https://doi.org/10.1080/00420986920080021

Musterd, Sako; Arkaitz Fullaondo (2008). “Ethnic Segregation and the Housing Market in Two Cities in Northern and Southern Europe: The Cases of Amsterdam and Barcelona”. ACE: Architecture, City and Environment, núm. 8, p. 93-115. DOI: https://doi.org/10.5821/ace.v3i8.2459

Musterd, Sako; Szymon Marcińczak; Maarten Van Ham; Tiit Tammaru (2017). “Socioeconomic

Segregation in European Capital Cities. Increasing Separation Between Poor

and Rich”. Urban Geography, vol. 38, núm. 7, p. 1062-1083. DOI: https://doi.org/10.1080/02723638.2016.1228371

Nel·lo, Oriol (2018). “Hacer la ciudad metropolitana: segregación residencial y políticas urbanas en el ámbito metropolitano de Barcelona”. Ciudad y Territorio, vol. 198, núm. 50, p. 697-715.

Nieuwenhuis, Jap; Maarten Van Ham; Lina Hedman; David Manley (2020). “Does Segregation Reduce Socio-Spatial Mobility? Evidence from Four European Countries with Different Inequality and Segregation Contexts”. Urban Studies, vol. 57, núm. 1, p. 176- 197. DOI: https://doi.org/10.1177/0042098018807

Robertson, Isobel M. L. (1982). “The Measurement of Population Turnover: A New Approach by Coordinate References in a Scottish City”. The Town Planning Review, vol. 53, núm. 1, p. 79-89.

Sassen, Saskia (2000). “The Global City: Strategic Site/New Frontier”. American Studies, vol.

, núm. 2/3, p. 79-95.

Schoener, Thomas; David Spiller (1987). “High Population Persistence in a System with High Turnover”. Nature, vol. 330, núm. 6147, p. 474-477. DOI: https://doi.org/10.1038/330474a0

Short, John Rennie (1978). “Population Turnover: Problems in Analysis and an Alternative Method”. Area, vol. 10, núm. 3, p. .

Temelová, Jana; Jakub Novák; Anneli Kährik; Tiit Tammar (2016). “Neighbourhood Trajectories in the Inner Cities of Prague and Tallinn: What Affects the Speed of Social and Demographic Change?”. Geografiska Annaler. Series B. Human Geography, vol. 98, núm. 4, p. 349-366. DOI: https://doi.org/10.1111/geob.12109

Tzaninis, Yannis; Willem Boterman (2018). “Beyond the Urban-Suburban Dichotomy. Shifting Mobilities and the Transformation of Suburbia”. City, vol. 22, núm. 1, p. 43-61. DOI: https://doi.org/10.1080/13604813.2018.1432143

Vertovec, Steven (2011). “Migration and New Diversities in Global Cities: Comparatively Conceiving, Observing and Visualizing Diversification in Urban Public Spaces”. MMG Working Papers, vol. 11, núm. 8.

Wessel, Terje; Lena Turner; Viggo Nordvik (2018). “Population Dynamics and Ethnic Geographies in Oslo: The Impact of Migration and Natural Demographic Change on Ethnic Composition and Segregation”. Journal of Housing and the Built Environment, vol. 33, núm. 4, p. 789-805. DOI: https://doi.org/10.1007/s10901-017-9589-7

White, Paul (1998). “The Settlement Patterns of Developed World Migrants in London”. Urban Studies, vol. 35, núm. 10, p. 1725-1744.

Descàrregues

Publicat

2022-12-23

Com citar

Damoun, O., Bayona-i-Carrasco, J., & Domingo, A. (2022). Immigració i acceleració demogràfica a l’àrea metropolitana de Barcelona. Treballs De La Societat Catalana De Geografia, (94), 7–32. https://doi.org/10.2436/20.3002.01.225

Número

Núm. 94: desembre 2022

Secció

Articles

Llicència

La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.

Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:
  1. Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Geografia (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia. 
  2. Els autors responen davant la Societat Catalana de Geografia, de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.
  3. És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.
  4. La Societat Catalana de Geografia, està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.
  5. Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.
  6. Treballs de la Societat Catalana de Geografia no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.