La neurociència està de moda. Expressions com neuroeconomia, neuroètica o neuroeducació es van incorporant a poc a poc al llenguatge habitual. Em resulta estrany ser jo qui també les utilitza, com a part de la meva feina. Vist en perspectiva, no costa gaire entendre com un jove estudiant de batxillerat va decidir, fa més de trenta anys, cursar biologia i, com després, ha anat construint la seva carrera docent, científica i divulgadora al voltant del cervell. Tanmateix, la paraula construir no és la més adequada. Com en qualsevol altre aspecte de la vida, el desenvolupament d’una carrera professional depèn d’una combinació emergent entre els desitjos propis, les oportunitats que l’atzar va posant al davant i, sobretot, el compromís per acceptar i assumir nous reptes, i prendre al final una sèrie de decisions que, malgrat que hom pensi que han estat racionals, la neurociència ens diu que han estat eminentment emocionals.