Malgrat que la ciència busqui la precisió i la delimitació, i que l’art pretengui suggerir i evocar una multiplicitat de sentits, ambdues formes de coneixement parteixen d’un estímul equiparable i es potencien mútuament en la cerca de respostes i transcendències. Al llarg de tota la història del pensament, el nodriment multidireccional entre disciplines i camins del coneixement ens ha llegat composicions de gran rellevància, moltes en l’àmbit de la poesia. En efecte, davant del coneixement científic, la poesia pot explorar llenguatges i conceptes torbadors, pot obrir insòlites vies de reflexió i gaudi sensorial, i pot desafiar amb noves preguntes les respostes que el progrés científic i tecnològic va emetent per esvair els misteris del món. A partir de l’obra poètica dels premis Nobel de Literatura Pablo Neruda, Octavio Paz i Wisława Szymborska, l’article mostra tres exemples de com la poesia s’ha nodrit de la ciència —i de la biologia en particular— per projectar, amb el poder transformador de la paraula, nous horitzons de coneixement, emoció i reflexió.

Paraules clau: Premi Nobel de Literatura, poesia, art, ciència, biologia.