Neuropatologia de l'Alzheimer i les esquizofrènies

Autors/ores

  • Isidre Ferrer Abizanda
  • Adolf Tobeña Pallarès

Resum

En la malaltia d'Alzheimer les dades neuropatològiques i moleculars són frondoses i ben detallades, mentre que el progrés terapèutic continua sent decebedor. Per contra, en les esquizofrènies les dades neuropatològiques i moleculars són primes, tot i que prometedores, però els rendiments terapèutics són apreciables. Aquesta crònica comparativa entre les esquizofrènies i la malaltia d'Alzheimer mostra que provenen d'unes afeccions cellulars ben distintes, a l'encèfal. Les demències tardanes de l'Alzheimer aporten marques clares de degradació neural que corresponen a una fallida multiorgànica intraneuronal que duu a la mort cel·lular progressiva en indrets característics del cervell, primer, per disseminar-se després, arreu. Les desorganitzacions cognitives primerenques de les esquizofrènies tenen un curs clínic força variable i corresponen, probablement, a alteracions maduratives en la migració, arborització i botonització neuronal, així com a la disposició i variacions dels elements de connectivitat intersinàptica, en regions singulars. Per tant, en l'Alzheimer hi ha fallida i mort per exhauriment cel·lular, mentre que en les esquizofrènies hi ha errors d'ajust en la circuiteria per problemes de connectivitat ultraestructural, amb una rellevància molt menor de la mort cel·lular. No cal descartar, però, que en algun dels esglaons moleculars anòmals hi hagi coincidències, a les fases inicials de totes dues malalties, com per exemple en les alteracions de la disposició o la feina de la munió d'espines sinàptiques en zones prototípiques de la neoescorça i el diencèfal.

Descàrregues

Publicat

2012-03-01