L’evolució humana. L’evidència genòmica

Autors/ores

  • David Comas Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)
  • Francesc Calafell Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Paraules clau:

humans anatòmicament moderns, neandertals, denissovans, introgressió, genomes.

Resum

A partir de Darwin, entenem el procés que genera la diversitat biològica, inclosa la humana, com un arbre genealògic que relliga tots els individus i totes les espècies. Tenint present aquest marc d’anàlisi, i comparant els genomes a diferents escales —entre individus de la mateixa o diferents poblacions o espècies—, podem reconstruir aquest procés, és a dir, conèixer la història dels humans com a espècie o com a conjunt de poblacions. Veurem com, més enllà del moment actual, l’anàlisi del DNA antic ha permès una perspectiva diacrònica en què ja no veiem només les puntes de les branques, sinó les branques senceres. Il·lustrarem aquesta perspectiva amb les relacions verticals i horitzontals entre humans, neandertals i denissovans —i altres hominins que poden haver contribuït als nostres genomes actuals. Dins de la nostra espècie, donarem exemples de la història més profunda, com l’origen africà de la humanitat, però també de la més recent, com la reconstrucció de la diàspora gitana.

Paraules clau: humans anatòmicament moderns, neandertals, denissovans, introgressió, genomes.

Descàrregues

Número

Secció

Articles