Treballs de Sociolingüística Catalana, Núm. 23 (2013)

Retrospectiva del model labovià de variació lingüística des del català

M. Teresa Turell †

Resum


El model labovià de variació lingüística parteix d’una premissa fonamental segons la qual la variació és un fet lingüístic significatiu. Aquest article tracta de fonamentar aquesta afirmació i constatar, al mateix temps, que sense la proposta als anys setanta del nou paradigma de sociolingüística quantitativa de Labov, no només no hi hauria «cap mena de tradició de recerca lingüística empírica dins la comunitat de parla» (Trudgill, 1996 [1994]: 15), sinó que molt possiblement aquest paradigma, conegut des de la seva consolidació com a teoria del canvi lingüístic i la variació, no hauria arrelat en la historiografia lingüística internacional. Per damunt de tot, Labov ha estat el defensor d’una nova forma d’observar, analitzar i descriure el llenguatge —aquesta capacitat humana que fa humans els éssers vius— i també el promotor de la integració de la variació dins d’una teoria del canvi lingüístic. Finalment, aquest article considera aquest model retrospectivament, i també a partir de la contribució, durant el darrer terç del segle xx i la primera dècada del segle xxi, de la recerca variacionista en llengua catalana al model labovià i a la lingüística teòrica i descriptiva generals.

Paraules clau: variació lingüística, canvi lingüístic, sociolingüística quantitativa, model labovià, recerca variacionista, català.


Text complet: PDF

Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original i en anglès. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.

Creative Commons License
Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, si no s'hi indica el contrari. [+ informació].

ISSN: 2013-9136 (edició electrònica); 0211-0784 (edició impresa).

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d'impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d'Informació de l'Avaluació de Revistes (MIAR) i s'indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca JCR (ESCI, WoS), la màxima avaluació en el sistema CARHUS, i ha obtingut el Segell de Qualitat FECYT de reconoixement de la qualitat editorial i científica. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).