Treballs de Sociolingüística Catalana, Núm. 31 (2021)

Diasistematicitat vs. pluricentrisme. Una aproximació a la lingüística de les varietats alemanya

Miquel Àngel Pradilla Cardona

Resum


L’objectiu d’aquest treball és oferir una presentació sumària del model conegut com a lingüística de les varietats. L’esmentat model, desenvolupat per l’Escola de Friburg, té unes arrels profundes en l’estructuralisme funcionalista de l’Escola de Praga i se’ns mostra òptim per a categoritzar la variació lingüística d’acord amb el seu funcionament discursiu. Amb una estructura conceptual i terminològica sòlida, el model en qüestió descriu el dinamisme de la interacció de les diverses dimensions de la variabilitat (diatòpica, diastràtica i diafàsica). La ubicació d’aquesta diversitat de formes en relació amb la situació comunicativa en permet valorar l’estatus funcional, un estatus que, tot i la identitat fenomenològica del tret avaluat, podrà divergir quant a la seua consideració diasistemàtica o de norma diferenciada en el si de les llengües pluricèntriques. La lectura que es proposa va destinada a una millor interpretació del complex establiment de la varietat estàndard de la llengua catalana. Una llengua que té unes dinàmiques d’ús força deficitàries i una comunicació interterritorial d’intensitat baixa.

Paraules clau: lingüística de les varietats alemanya, variació diasistemàtica, pluricentrisme, codificació i estandardització de la llengua, llengua estàndard.

Text complet: PDF

Els resums dels articles d'aquesta revista es poden consultar en la llengua original i en anglès. Per fer-ho, canvieu la llengua del portal.

Creative Commons License
Els continguts de la revista estan subjectes a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya de Creative Commons, si no s'hi indica el contrari. [+ informació].

ISSN: 2013-9136 (edició electrònica); 0211-0784 (edició impresa).

La revista Treballs de Sociolingüística Catalana ha assolit un índex d'impacte de 10 (ICDS) en la Matriu d'Informació de l'Avaluació de Revistes (MIAR) i s'indexa en diferents bases de dades, entre les que destaca JCR (ESCI, WoS), la màxima avaluació en el sistema CARHUS, i ha obtingut el Segell de Qualitat FECYT de reconoixement de la qualitat editorial i científica. La revista també es troba indexada a les bases de dades Directory of Open Access Journals, Periodicals Index Online, Linguist list, RACO, Latindex i Dialnet.

Les revistes de l'IEC allotjades a l'Hemeroteca Científica Catalana utilitzen com a descriptors les 15 propietats recomanades al Dublin Core Metadata Element Set, versió reduïda de la norma ISO 15836 (2009).