L’atracció dels valencians cap al valencià : motius i abast del canvi de llengua en dues ciutats mitjanes Autors/ores Raquel Casesnoves-Ferrer Universitat de València Josep ?. Mas Universitat Politècnica de València Paraules clau: nous parlants, valencià, ciutats mitjanes, ideologies, identitat Resum En aquest article tractem sobre els nous parlants valencians de dues ciutats mitjanes capitals de comarca, Xàtiva i Gandia. Abordem l’estudi dels parlants autòctons que van aprendre a parlar castellà a la llar familiar, però que més tard van decidir usar també el valencià en la seua vida diària. El fet que hi hagi aquest tipus de parlants reflecteix la coexistència de dos processos lingüístics: la interrupció de la transmissió del valencià que es va efectuar en la generació anterior, i la seua inversió o recuperació a través de la normalització lingüística. Sobre la base de quatre entrevistes — les dels valencians autòctons de la mostra que van reconèixer aquest tipus de canvi—, ens preguntem el moment, els motius i l’abast d’aquest canvi. Trobem que alguns dels factors que condicionen i faciliten el canvi de llengua són el canvi del centre educatiu o de la situació acadèmica i, sobretot, l’inici de noves relacions socials amb valencianoparlants. El factor de la ideologia política, més que la identitària, afavoreix un canvi de llengua personal que, en algun cas, es realitza amb la voluntat de contribuir a un canvi social.Paraules clau: nous parlants, valencià, ciutats mitjanes, ideologies, identitat. Biografies de l'autor/a Raquel Casesnoves-Ferrer, Universitat de València Professora ajudant doctor. Departament de Filologia Catalana.Universitat de València. Departament de Filologia Catalana. Avinguda de Blasco Ibáñez, 32. 42016 València. Josep ?. Mas, Universitat Politècnica de València Professor titular. Departament de Lingüística Aplicada. Descàrregues PDF Publicat 14-07-2020 Número Núm. 30: Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants Secció Secció monogràfica. «Trajectòries sociolingüístiques: nous i vells parlants» Llicència La propietat intel·lectual dels articles és dels respectius autors.Els autors en el moment de lliurar els articles a la revista Treballs de Sociolingüística Catalana per a sol·licitar-ne la publicació accepten els termes següents:Els autors cedeixen a la Societat Catalana de Sociolingüística (filial de l’Institut d’Estudis Catalans) els drets de reproducció, comunicació pública i distribució dels articles presentats per a ser publicats a Treballs de Sociolingüística Catalana.Els autors responen davant la Societat Catalana de Sociolingüística de l'autoria i l'originalitat dels articles presentats.És responsabilitat dels autors l’obtenció dels permisos per a la reproducció de tot el material gràfic inclòs en els articles.La Societat Catalana de Sociolingüística està exempta de tota responsabilitat derivada de l’eventual vulneració de drets de propietat intel·lectual per part dels autors.Els continguts publicats a la revista estan subjectes —llevat que s’indiqui el contrari en el text o en el material gràfic— a una llicència Reconeixement - No comercial - Sense obres derivades 3.0 Espanya (by-nc-nd) de Creative Commons, el text complet de la qual es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/deed.ca. Així doncs, s’autoritza el públic en general a reproduir, distribuir i comunicar l’obra sempre que se’n reconegui l’autoria i l’entitat que la publica i no se’n faci un ús comercial ni cap obra derivada.Treballs de Sociolingüística Catalana no es fa responsable de les idees i opinions exposades pels autors dels articles publicats.
